Coleguilles, la millor...ara viu el seu moment i molt bé*
Estic contenta, demà vaig a dinar amb dues amigues, retrobades, amigues molt diferents, de móns q jo no hagués dit mai que al dia q estem dinariem juntes i que amb el dia a dia ens ajudariem sense dir-nos res evident, ni sense haver-ho d'epxressar, fantàstic, xo comtant amb aquesta ajuda...no és maco això?
I avui és el q més il.lusió del q em toca fer demà, xq és clar anar ingressar pasta al banc per pagar els rebuts corresponents et fot un cop de puny a l'estòmac q ja veus la gràcia q et fa....!!!
Anell plata, disseng fabulós de Whalter Chen Colecció Galeria Alea, Joieria Majoral (Barri el Born) BCN.
Seguim: Al matí: metge, bcn informes, vamos reality show must go on.....!!!!!
A la tarda a Sitges...wwwuaaaaaaau
Totes tres som especials per alguna coseta, xo som valentes, potser no totes, jo si!!!! je je je je, xo som fortes totes, i jo tocada xq nomès faig q mirar-me el melic. Si tingués tres fills, un marit i una casa, segurament em passaraien alguns mals dels que tinc, q no vol dir q me'n vinguessin altres, xo ho he vist en veure aparèixer a la meva vida els meus nevots, si molta feina, molt correr amunt, aball, xo et miren...i et desfàs, et diuen algo i et desfàs, et criden i et desfàs...i jo només són la tieta ( acssss kina paraula tant recollons de lletja!!!!).
Lynn Christiannsen; necklace truffle painted short, x despres de dinar un collar de xocolata...hi altres peces, eh! supers!ÉS XOCOLATA PURA, TRUFA, MMMMMM!!!!.NEWS: Ara hi ha un petit "break! q he tingut aquests dies : A l'inici i surt la paraula NEWS, xq aquest pont ha stat com un "remember" i m'ha costat fer net.
Només perquè quan has acabat una "relació" psseee! , en el meu cas, bé ni això, una projecte de inci de començament de relació, almenys per part meva, tot i que l'hagis tallat tu, per superbivècia pura i dura....en el fons del coransonsito, i ara si q us soc completament sincera, amb el cor obert "esperes": un "q tal estas", per la teva esquena feta pols, un "com va tot", xq tu t'has preocupat força del seu treball, un "com et va tal tema, tens possibilitats?" ,xq tens un tema burocràtic q et complia el dia a dia i en depend el teu futur professional!
Això si, i no xq tu continuis penjada de la historia, nooooo almenys jo, q x supervibència em llevo un dia al matí i es veu q dormint em lobotimitzen el cervell i s'acaba el tema, sino xq penses que és el què faries tu, cuidar, preocupar-te, xo sense implicar-te, esclar, x un amic. Si estiguessis penjada encara seria la teva ruina sentimental i personal, x Deu i això mai! no s'ho val rés!
L'energia és enormement baluosa i tots ens la necessitem , xo això no priva exclourae algu de la teva vida amb la velocitat d'un "tira-xines",( nois, no sé com es diu en català!!!!) I mooooolt més quan ha estat aqta persona la q t'ha inclòs a la seva vida amb una força centrífuga impressionant, q a mi em va superar, inclòs agobiar, sóc massa independent xq tot el dia em truquin, estiguin a casa meva, esperant-me, veient-me, volent-me...xo d'això a la IGNORÀNCIA PURA i va una cosa: una explicació raonable, i com q els cobards no en tenen mai cap. la historia sempre acaba igual: Perden una gran amiga, xo potser s'ho poden permetre perquè en tenen molts/es....deu ser això potser!!!
En els temps d'ara, no solen abundar, baja jo no m'hi entrebanco gaire sovint!.... i em considero més q privilegiada en aquest aspecte!!!!!
Jeffrey Scott, "the travel no end if you no would", phtography.
. wwwwwwwuaaaaaaaaaaaa, Buag!!!!! que aquest tema ja l'havia tancat, i em cansa, xo avui m'ha tornat ha venir x diferents raons: el respecte entre les persones, engranatge imprescincible perquè el món funcioni mínimament, estiguis volat, poc, molt o gens!!!!!
Bé, jo ja enllesteixo papaeram/rollos/burocràcia x poder marxar aviat, primer uns poquets dies, i després si no em toca la loteria o algun fet extrasensorial ja per uns quans mesos.....i espero i desitjo q no es torci el pla, i si ho fa per algo q calgui la pena, almenys voldrà dir q és x algo important!!!!!!! ja em compensarà, si és així vol dir q ja staré preparedeta per volar sola!!!! que sóc gran, xo q m'enyoraré de tot el q deixo aki...
Ahhhhhh, xo aki apareix el feis, el msn, inernet, el twiter, etc, etc,... de moment és un somni preparant-se!!!
Per avui, rés, ah! en Joan l'he perdut, fa dies q no diu res, la Laura tampoc....em tenen oblidada...massa obligacions...
més amies, see you soon!
ptnts
annna:))
3 comentaris:
Eiii, el Joan encara hi es, et llegeixo en molt d’interès, de fet crec que d’ells teus post s’ en podria treure algun llibre t’autoajuda (no es conya).
Escolta Anna referent a les teves “ex amistats”, perquè hi penses tant?, quan fas la maleta per fer un viatge, rumies ficar-hi a dins aquella figureta que un dia vas comprar a Punta Cana?? (per exemple), noooo ni s’ha t’acut, perquè es una tonteria i a mes no pensaràs tot el viatge “ai la figureta que m’he deixat pobreta”, donç lo mateix pensar es obsessió,
Per cert si te’ns una hernia discal, rumia-ho be en fer parapent, mes que res per els aterratges, si en fas algun amb el cul l’hernia desapareix de cop, compte.
La foto genial.
Joan
Bon dia Anneta!
Crec que en el cas d'aquestes "amistats" fugaces el Joan té tota la raó del món... no hi donis més voltes dona, no val la pena, de debò!
Mira, els amics de debò hi són si o si, i no t'hi has d'esforçar, per tant.. si et treuen la sòn és que segur que tant amics no són.
Fes cas del Joan, té raó.
I reina, si que es veritat que els fills i la família et fan mes ampli de mires i no tant concentrat en tu mateix, però també ho pots aconseguir amb l'experiència i la maduresa si ets obert i minimament humil.
El millor és fer neteja "primaveral" d'absurditats i punyetetes i centrar-te en el que és important de debò.
...ei, jo tinc família i tota la pesca i de tant en tant m'ho he de repetir eh?! per tant tranquil·la, ningú en té la fórmula, el món es de tothom que vulgui viure'l!
Apa, ens veiem a l'Indi, jejeje!
Publica un comentari a l'entrada