Moments del meu petit Món! annna

dimecres, 8 de juliol del 2009

ALGUN DIA DOLENT...

Dascha Fiedhova: walk along the Highline

Bona nit, ja ho diu el títol...jo tinc dies bons i dies dolents suposo que com altres persones, xo en mi
potser són més sovint ultimament i desgraciadament.

La constant és esforç, lluita, motivació, i tot això en aquests dies desapareix com per art de màgia...
i tant fàcil que sembla desde fora, eh!

Bé, qualsevol cosa, estat, intenció, feina, o el que sigui, vist des de fora sembla més fàcil i no ho és, el què si que passa és que cadasqu s'ha de passar el seu dia dolent, i ho fa de la manera més bona i planera que pot...i així tots busquem una manera.

A mi em fa falta trobar la meva...hi estic, xo em cal trobar-la xq m'ompli.



Recorrem a diferents recursos...o bé ja els hem aportat a la nostra personalitat ..




I sort que tenim de poder tenir a l'abast tantes opcions per guarir-nos....



El cas és que, vull pensar que no sóc la única que té un dia baix, i ha de recorrer a la música, a la lectura, al cinema, als amics.... i a tot allò que li dona pau interior i tranquilitat
Aki veureu la meva varietat en gustos musicals, també cal dir-ho, eh!!!!!!
No us espanteu....sóc.....variada en gustos i tendències, sempre! sino m'ofego!

Bona nit, i als q steu de hollys: passeu-ho molt bé! i carregeu piles!
Els que no ja les farem més endavant, no problem!!!!!!!

ciao bellos!
-

7 comentaris:

Martha! ha dit...

que fariem si tots els dies fssin completament blancs.. o completament negres? els nuvols, els punts intermedis i els grisos, encara que sembli increible de vegades ens ajuden a situar-noS!
m'agrada el teu bloG.
merci per pasar pel meu!

joan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
joan ha dit...

Eyyy, anna, estàs de baixon?, mira crec que el cervell el tenim que enganyar de la mateixa maner que ell ens enganya, el cervell no es un aliat nostre perquè sinó ¿com es que quant estem contents ho estem mes del conte?, i si tenim tristor ell fa lo possible per augmentar-la també mes del conte, crec que es deu a un instint purament animal, lo que no se es perquè?, però sempre he pensat que si ell ens enganya nosaltres el podem enganyar amb ell.
El segon vídeo que penges el dels monjos del Garraf; Aquí pots pesar-hi un cap de setmana diferent i relaxant, te’ns pots informar a la seva plana Web, i si no t’agrada sempre pots anar a Sitges que es a prop, això si no hi vagis amb molt de “baixon”, perquè si no ja et veig amb una túnica vermella i cantant mantras tot l’any.
Una abraçada

Joan ;-))

annna ha dit...

Hola Martha!
Gràcies per passar pel blog, igualment et dic del teu, m'encanta!! i si dins de la gama del blanc al negre, hi ha grisos...he vist que aquests fan que ens adonem d'on ens trobem moltes vegades...i a on volem anar, ens ajuden i fan de guia...no existeix només blanc o negre, tot i que algún dia o es vegi així.

Fins aviat,
una abraçada!

annna ha dit...

Joan, hola...quina capacitat tant brutal té el nostre cervellet per enganyar-nos, tens raó i normalment,almenys a mi cap a sectors negatius, ara com q ja ho se procuro "redigirir-lo", tot i que no sempre ho aconsegueixo com per exemple el dia d'ahir...i algun q va caient de tant en tant,xo almenys és molt important que en sóc conscient i lluito xq no m'enganyi cada dia i en totes les ocasions.

Ja conec el monestir budista de Sigtes i el del Garraf, de moment i tinc bastant clar que res de túniques taronjes, ni cantar mantres tot el dia, res de res!!!! segur!
Moltes gràcies pel teu interès, s'agraeix en dies de "borrasca"!

Ciao!
fins aviadet!

Anònim ha dit...

Anna, bonica, la meva àvia (com pots veure una dona molt sàvia tota ella!) sempre em deia que per mesurar el be s'ha d'haver patit el mal, una putada, si, però no per això deixa de ser ben cert.
Per valorar els moments bons se n'han de passar de dolents.
Ve a ser com allò del menjar, si sempre menges allò que mes t'agrada i que només menges en moments especials, deixa d'agradar-te i de ser especial.

Que passis un bon i ben especial cap de setmana!

annna ha dit...

Hola Anna, espero que les vacances estiguin anant molt bé!!!
Saps què passa, q crec q som egoïstes i ens sentim del nostre "mal" sense pensar que el de l'altra potser és pitjor...i que no sempre són dies dolents, algun si, xo al darrera els segueixen alguns de bons...
la comparació amb el bon menjar és molt bona, xo tb et dic que ets capaç: un cop d'haver menjat molt i molt bé, "acostumar-te" o viure una temporada llarga menjant viandes no tant privilegiades, xo que tb alimenten.

fins aviat!