THE BOSS

Hola,

Fa mesos vaig saber que venia a Barcelona el Bruce Springsteen.

Com molts altres super-fans vaig fer mans i mànigues per comprar l'entrada... gens barata!

És un gran artista, un geni del rock'n roll dels nostres temps i per això van haber d'organitzar dos dies de concert. Però jo ja tenia la meva estimada entrada. La vaig guardar com un tresor fins el dia D. I ven guardada que jo sóc de les que ho guarda tant bé que llavors no sap on ho ha ficat!

Van pasar els mesos... no vaig pensar-hi massa! Últimament no penso massa en res.

Però va arribar el dia, el gran dia.

Amics, ja sé que no a tothom li agrada el Bruce.Però per mi un concert d'ell, senzillament és sinònim de tres hores de felicitat.

Transmet una energia que et fa vibrar, et fa sentir de veritat, la música et fa moure fins i tot l'últim muscle que no sabies que tenies, la pell de gallina en els solos, els coros espectaculars, la força incansable d'una canço rere l'altra.

Ens va regalar peces del Wrecking Ball, barrejades amb peces glorioses d'èxits anteriors com The River, Born in Usa en els bisos, Talk to me, No surrender, Dancing in the Dark,etc.

Ens va explicar cosetes en catalá, i no en anglès, tot un detall per part seva!
En aquesta ocasió no l'acompanyava la Patti Scialfa, que estava a casa amb els nens ja que tenen exàmens. I el debut del Jack Clemons, nebot del desaparegut expert saxofonista Clemons.
Va donar suport al moviment 15-M i es va solidaritzar amb ells, tot dient que a Amèrica ho havien passat malament però a Catalunya ho havien passat pitjor.

Va ser una nit màgica, com les que ens fa gaudir en Bruce Springsteen quan es dona a tot un Estadi Olimpic. Una més a recordar en la memòria de les que tinc des que el vaig veure per primer cop al Camp del Barça en el Tour Tunel of Love.

Em va marcar.

Jo era més jove que ara... vaig anar a parar a primera fila...buff!!

Brutal! el vaig veure de tu a tu! Com vaig flipar. I com vaig patir... semblava Patum durant dues hores seguides, al final vaig aixecar la mà i una espècie de segurata que feia 2m per 2m de gros em va agafar pel clatell, em va tibar i vaig anar a parar just a sota l'escenari, en un passadís que et portava directament a fora o a la Creu Roja depenent del teu estat!

Però jo havia tingut la meva estona prop del meu ídol! Moment irrepetible.

Aquest concert va ser una de les millors coses que he fet a la vida. També saltar de ple per primera vegada... i altres cosetes.

Espero que encara em quedin moltes coses més a fer per trobar bocins de...FELICITAT.

Uns minuts del concert:






Fins la propera mirada,

annna :*