Passa un dia, passa una setmana, passa un mes.
Passa un any i així pot passar molt temps.
I mentre passa el temps nosaltres anem deixant enrrera parts de la nostra vida. Del nostre ser i de la nostra persona. De la nostra manera de fer i sentir.
Sobre tot, sentir.I així, deixant passar el temps i deixant passar hores de "sentir" a la nostra pell, anem vivint.
A vegades vivim tant ràpid que ens oblidem de sentir a fons, en primera persona, tal com cal.
Ens passa l'estona i nosaltres mantenim la nostra vida ocupada en milers de coses, procurem tenir-la sempre entretinguda i alerta.
Que ens passaria si en algun moment paressim i ens miressim al mirall, algun moment que no fessim res: aturar el rellotge i escoltar-nos el sentir?
Que ens diria el mirall?
Potser és per por a la resposta que no som capaços d'estar a soles amb nosaltres, mirant-nos de cara a cara.
`
Està clar que som lliures de viure com vulguem i triar la manera que més ens agradi... si ens ompla de veritat.
Jo amb els anys ho he après, no cal fugir o amagar-te darrera una pantalla de hiper-activitat per fugir d'una realitat que no t'acava de convèncer. És millor enfrontar-te a la teva realitat i entre tu i ella fer les paus de la manera més escaient.
Però està clar, la teoria és molt fàcil. Alhora de la veritat tot és diferent...!
Fins la propera mirada,
2 comentaris:
La realitat,a vegades,es dura peró tenim una capacitat impresionant que fa que poguem conviure amb la realitat,moltes vegades maravellosa.
Hola Màrius!
Jo mateixa m'he quedat parada de la immensa capacitat que tenim d'adaptació a la realitat.
Ni nosaltres mateixos sabem fins a quin punt som capaços d'aguantar els envits que la vida ens posa davant.
I si, la realitat en molts moments és fantàstica. Aquests moments compensen de llarg i fan que tirem endavant amb empenta.
Molt contenta de la teva visita!!
Una abraçççççççada!
Publica un comentari a l'entrada