Moments del meu petit Món! annna

diumenge, 11 de gener del 2009

Diumenge.....xo bé!!!

**Girona, maig, flors.


Que tal!
Com ha stat el diumenge?

No us passa o vosaltres q a vegades els diumenges no són el dia més "espectacular" de la setmana?

És clar, s'acava el finde...i demà a la vida normal, curro, a classe, a les rutines que tenim i que ens ajuden a anar tirant endavant.....jo tb en tinc de rutines, i costums, fa un temps me'ls he com "imposat" i va bé, xq si ets dels que es distreu fàcilment a vegades acabes "navegant" i això no ens convé de cap manera!!!!

**Girona, maig, flors. No hi ha neu....n'anem ven servits, una mica de verd tb va bé!

Jo aquest diumenge, cosa una mica estranya xq no m'agraden especialment...., m'ho he passat molt bé! Tot i que al llevar-me no ho veia gaire clar! aviat he fet un pititet esforç i m'he posat les piles....

He fet una visiteta x donar-li un encàrreg a la Laura, i llavors de cop, se m'han acumulat els actes socials en qüestio de minuts...té pebrots xq sempre! sempre passa el mateix!

Xo bé, com que el meu mòbil i jo ultimament no anem a tot arreu junts he acabat fent un bermutillo, si al Negre, ben acompanyada x una persona que ha tornat a entrar a la meva vida i m'ha fet reaccionar, i ja us dic jo, q aixó en mi costa!!!!!

Hem parlant de coses amb cap i peus. Coses que m'han fet veure, recordar i reconèixer molts moments, vivències i sentiments, relacionats amb la meva vida i tot això m' ha anat molt i molt bé! M'alegro d'aquesta trobada, a vegades quan menys et penses, t'apareix a la vida algú que et dona un cop de mà, i el q és més important: gratuït!!! pel simple fet de ser bona persona i aixó avui dia....avui dia....."brilla por su ausencia", i si no és així, tu ja hauras rebut una mica de "vitamines" x contiuar!!!!


** volant x cel de chamonix...ara si que hi ha neu!

Jo m'he anat donant compte que sóc una privilegiada, i he tardat!!! xq igual que m'aguanten a mi, tb rebs trucades d'amics en algun moment complicat, q són lluny, xo que el lligam q tens amb ells no s'ha perdut i pots parlar-hi com si l'haguessis vist ahir mateix, és fantàstic! Em sento reconfortada per tot això. El fet q tu puguis parlar amb algú amb el mateix idoma, i que amics q x circumstancies de la vida, feina, parella o qualsevol altra cosa t'en separa i segueixis tenin-t'hi un vincle, normalment força fort, és un valor en actiu en aquest moments.

Som una mica egoïstes JO m'hi inclueixo tb eh!!!! i a vegades la nostra vista, els nostres ulls no van més enllà de la teva pròpia persona...això et passa quan el voltant és fosc, xo sempre et surt una llumeta...i són aquestes persones que fan acte de presència i sense saber ven bé xq en aquest moment concret.
És xq és ara q ho necessites,
I et recorden que existeixes i que estas viu,
I que tot això té molt valor, ja que tens la capacitat de gaudir de cada instant, cosa que moltes persones x estar limitades, x enfermetats, o altres motius no poden fer,i hi ha estones "d'atacs d'egoïsme" oblidem-nos-en!!!!,
La vista ha de ser i estar molt oberta x rebre tot el que ens ofereix la vida!!sino... passa la vida només.....

Bé, vaja rollasso, disculpeu, és que total ara m'estic refent de la passejada q hem fet amb el Gel a la neu, li flipa i és clar això s'encomana,nois!!! Ell al.lucina amb la neu i jo amb ell, vol dir que ha estat una estona molt divertida!!! El Gel ha arribat cansadet, tot s'ha de dir!!!!! xo ja va bé així s'estira davant l'escalfor i dorm i t'el vas mirant i continua dormint....tranquilitat!!! Jo tenia un boxer, en Max, amb la neu tb tenia al.lcinacions xq intentava menjar-se-la.......:), dieun q els gossos s'assembles als amos.....jo crec q simplement s'adapten a la vida q porta el seu amo....jo el trobo a faltar!!!! i no feia com el Gel, eh!! de star-se quiet re, de re, de reeee!!!

Espero trobar alguna coseta x penjar-vos, no sé de quin pal anirà avui, manufacturat.....crec que no!!!! Ja ho sé, ja ho sé, he de posar-m'hi xo la meva inspiració s'ha esvaït, ha decidit no estar en actiu, està "no conectado", no em ve a veure......esperarem, cap problema!!!
**Yuko Fujita, arredades de plata i silicona...delicades....

Ens trobem x aki!!!
spero no haver fotut massa el rollasso....serà q avui es com diu la Magdalena: luna,luna, luneeera!

:) annna
p.d.: gràcies a la meva coach d'avui!!!! petó

dissabte, 10 de gener del 2009

No se ben bé...!!





**peces de metall pintades Nina Ellis/Katie Jacobs






Hi!

Wones, a tots!!

Avui si us he de ser sincera, del tot....
no sé de que anirà aquest post,xo tenia ganes d'escriure-hi, segur que si vaig fent, algun fil
trobaré i podré anar estirant i al final en sortirà un conjuntet de paraules amb sentit, esperem!!

Per començar, avui fa un dia horrorós i el fantàstic paissatge q es veu des de ksa perd gràcia quan hi ha aquesta mena de dies, xo compesa quan surt el sol, oi tant que compensa!!!

Un cafè amb llet a la terraseta, amb el diari.... bé ara no gaire sovint xq fot un fred que pela, això a la resta de l'any. Els meus veins deuen pensar, i és cert, que sembla que visc molt bé, i tranquila. Normal, vist des del seu balcó....q només està x penjar la roba xq s'assequi després d'haver passat per la rentadora.

foto: "red & h2O"


** foto: nickname "Elkenarra"


Aquest finde tinc un convidadet a casa, bé convidadet ven bé no xq fa el seu bulto! és el Gel,el gos
de la Laura, així stà acompanyadet i jo tb. De tant en tant ja ve de "colònies" a casa, som amics i em fa molta companyia. Avui hem anat a caminar....el gel em porta a mi a caminar més aviat!!! sta acostumat a ser molt independent i això ultimament no li ha funcionat gaire, xo s'està adaptant molt bé a la vida casolana, tan voltar, tan voltar.....home!!!! ara millor lligadet....x si de cas té un rampell!!!
Si passegeu pel bloc de la Laura ja el coneixereu, hi ha alguna foto q es veu ell flipant amb la neu, li agrada molt.
De fet, a tots els gossos els agrada em sembla, xq jo tenia un boxer, en Max, i amb la neu tb flipava: se la volia menjar quan queia....raret, bé diuen q els gossos s'assemblen als amos, jo penso que senzillament acaben acostumant-se a la forma de vida del seu amo i ja stà, no més!

Sort que aquest bloc se suposa que aniria de les feinetes manuals que faig jo, o més haviat que hauria d'estar fent i no faig....i sempre m'enrollo amb alguna altra historia, xo es que el meu dia a dia
va així!!!! començo amb una petita rutina, xo al llarg del dia ja es va knviant tot i van sorgint coses, x això a vegades l'agenda va una mik de cul!!!!

**annna: llarg-negre


Aquest collaret està xulo, bé a mi m'agrada xq barreja molts material: nàcar, pedres, metall polit, sense polir, cinta de ras negre, cinta de bellut. És un "bouquet" de peces molt variades i dona llum, canvia "l'aire" de la roba que portes aquest dia...almenys aquesta era la intenció......

Em sembla que stic aki, xq m'espera un treball de dibuix tècnic, iiiiiiii em cooooossta una miketa!!!!! i x això em distrec, fins que arribarà el dia i llavors haurem de córrer (sempre em passa el mateix,no és nou!).
Doncs, així que m'acomiado i me'n vagi de dret al treball de dibuix tècnic, i tant tècnic, bufffff!!!! tot tant milimetrat.... i jo q no en soc gens!!!! xo s'ha de fer!

Esperem que nevi una miketa més, diuen... jo no m'entero mai de les notícies del temps....xo si, si això afecta a colegues, si neva treballen, si no ...xungo!!!! x aixo que alguna nevadeta sense embolicar gaire la vida quotidiana estaria bé, ja veurem...

Fins aviadet, una abraçada a tots els que passeu x aki!!!


:) anna

p.d. : desisteixo d'arreglar els espais, ..... una rendició a temps és una victoria, és aixi com va?





dimecres, 7 de gener del 2009

2009 i NEU

Hola a tots plegats!!!!

Ja hem superat les festes de nadal: les felicitacions a tot el món mundial, el segueix el cap d'any i després, molt i molt esperat pels petitons, el gran dia de reis i a mi que no m'han portat re de re de re xo reeeee, eh! fort!!!!
Aquest any dec haver estat una bruixeta, snif,snif,........ xo crec que no, en el fons no!!...............
......xo amb aquest caràcter que a vegades em passa a davant la boqueta q el cervell, igual hi ha tingut alguna coseta a veure.

Si he de ser sincera no em preocupa massa: els q m'estimen m'estimaran igual i els que no, doncs no!!
no cal malgastar energia, q n'anem molt escassos!!! i costa un munt de recuperar!!!!
Eeeiii!!! ,no és que em queixi,eh! durant aquests dies he pogut sentir i viure tot tipus de sensacions, en molt poc temps. És clar que en les vivencies gastes una mica d'aquesta energia tan preuada xo també en reculls per poder continuar endavant.
I mirant-ho des d'una altra banda, compensa perquè he viscut coses positives, sensacions molt agradables (q és just dir que feia molt q no era així), llavors les altres, les negatives, amb aquestes faig tot el que puc per no veure-les!!!! o.....també reciclar-les!
He deduït amb el temps i les experiències, que en ocasions hi ha persones que no es queden a la bora, jo pensava que era una mica estrany i em preocupava,i resulta que he pensat que és que no estan a l'alçada del moment.....oh, que senzillament no els necessites a la teva vida i t'esperen coses millors, encara que dir això sembli que "et tires floretes", no ho és, és pura supervivència, senzill!!!!!

Desde casa...la 1ª

Tema interessant: ha nevat i també revolucionat tota la comarca, feia temsp q no nevava....
Ahir va nevar, si, si, feia anys eh! Doncs una nevada de nassos! increible, queien unes bolves de neu super-gordes, una visió fantàstica desde casa!!! he fet alguna fotillo, xo ha baixat la boira i ens ha robat la preciosa visió que teníem!!!! lo temps, és així has de gaudir del segon en el mateix moment que està passant! i això s'assembla una mica a la definició que jo tinc de la felicitat: instans valuosos.

Les maries
Avui, al matí ha estat un plaer obrir la finestra, el balcó i veure de dia el que ens havia deixat la neu durant la nit:
amb la boca oberta, jo, eh! tb hi han altres definicions, xo és com m'he quedat jo!!! que no em solo immnutar gaire per rès.....ha stat una bona sensació....netedat, puresa, el cel blau...el blanc q reflectia......wapissim!

jardí de" la roda",
aquest matí


Ja anem akbant xq sino em faré pesadeta, avui ja veieu que no hi sortirà rès de tema: manualitats-joieria-bisuteria i varios....
Va com va....amb els dies de festa no he treballat gaire, i x això no us penjaré res meu...o potser si, ja ho miraré i si val la pena, el pengem!!!.

I així em despedeixo fins la propera! És clar, torno a desitjar-vos un generós any nou.....i de veritat!

:) ;)D

annna

divendres, 2 de gener del 2009

Dos de gener de 2009

Nid Kelly "red robot"


Bondia a tots i totes!

Què com ho portem?
Ara ja hem canviat d'any, la vida continua, com quan passen altres coses: bones i dolentes.
Ara ja hem començat a fer-nos propòsits nous, q normalment es queden en això: propòsits, xo no cal escalfar-s'hi el coco...si ha de ser serà....
No té sentit obligar-te a fer coses, que ni et venen de gust, ni tens verdaders motius x deixar o començar a fer.... suposo q no tothom pensa igual que jo! sort...

Ho dic xq si tots penssesim com jo, els gimnassos estarien buits, els bars plens, i el sofà amb la forma ja adaptada del teu cos. Bé, bé: noooooooooo,eh! que sóc molt exagerada, no patiu que no soc pas tant així, ara xq pasem una època de recuperació, xo aviat carregarem piles i com q sóc àries, per desgràcia meva! no em puc estar quieta i paradeta amb la boca tencadeta!!!Així que ja fa dies que barrino a veure cap a on tiro, ja em sortirà ja!!!!

Tot i que trobo que costa això de saber cap on tirar si no tens "obligacions" que estiren x tu...bé, costar no és la paraula més justa, és millor decidir, aaaah!!!! nois decidir, això si que costa, i no et pots passar el temps pensant: ha de decidir fer..., he de decidir anar... , he de decidir montar...., he de decicir DECIDIR-ME I FER, i ja stà sino, no acabes mai i t'ha passat tota la teva vida per davant i tu sense enterar-te de la película!!!!



Nid Kelly "strawberry fields forever"

Ja està prou de filosofar...i només estem a dia 2!!

Prepareu-vos, xq li he agafat el truquillo i al final ni joieria, ni bisuteria, ni samarretes ni res....sempre parlant de....de coses....de tot i del món mundial també, xo encara no m'atreveixo, cal tenir cert nivell!
Ei, i no us penseu que la joieria només són brillants, or blanc, maragdes, turqueses i demés.... eh!!!

He posat una obra-joia d'un senyor, Nid Kelly, que no utilitza cap d'aquests materials, fent servir combinacions de metall, o de plàstics i molts altres com ell. Ja els aniré penjant x aki,
espero que us agradin, si més no són diferents!! q ja és molt......

que el 2009 comenci i continui bé per a tots :)

ciao,

annna

dimecres, 31 de desembre del 2008

AVUI TOCA...2009!

Hi! Q tal portem tot el tema de les festes? Imagino que bé, algún excés...però ja ve el gener, no problem doncs!!

Avui és aquell dia de l'any, en què alguns estan molt contents, alguns estant fins els c... i altres tenen ganes de que hagi passat. Jo estic en un punt intermig de tots aquests estats: no m'afecta, m'he immunitzat amb els anys, a la fes de Cap d'Any, q per cert en el seu moment no m'agradava gens ni mica: modelito, cena, tacones, musica, el que a ti te gusta no sabes donde está...i tot això!!
Sort que ara m'he alliberat de tot aquests tòpics i típics d'aquesta festa, ufff tot un descans, de veritat!
El que no hem de perdre són els costums, que no sé per quin motiu només ens "abdueixen" per les festes de nadal: fer petons, abraços, dir-nos coses agradables, ser més tolerants i oberts, simpàtics i predisposats a tot i sobretot desitjar a tothom coses bones: HEM DE FER-HO DURAR TOT L'ANY!
**ja sé, ja sé, és difícil i cansat xo de mica en mica, i poc a poc es pot aconseguir... no cal esperar un any més x tornar a ser amable, afectiu i tolerant, per tant:

VOLEM UNA ABRAÇADA? Si, Si, Si,i moltes, moltes,i fortes, fortes,d'aquelles que es noten,es senten!!

Bé, crec que ho he deixat clar, potser m'he passat...xo és que durant uns dies hi ha sobredosis de tot això. En canvi durant la resta de l'any, en algun moment busques una abraçada, forta, intensa i mires....i tornes a mirar....al teu voltant.... i cosa trobar-hi algú. Ah! i que aquest algú no ho interpreti malament i vagis a parar a un greu malentès que encara perjudica més les relacions ja que en infinitat de vegades es confón la busqueda o necessitat d'afecte amb altres sentiments.
Es una data de canvis, ho pode intentar, doncs:

Així que avui, si sortim de festa: molts petonets i moltes abraçades!

Així que avui, si sortim de festa: ben wapos!

Així que avui, si sortim de festa o no, portar-ho lo millor possible i passar-ho bé,disfrutar dels que tens al teu voltant i intentar ser feliç x uns segons, i no només avui....demà i passat i l'altra i tots!

Així que avui, tot i que no sortim de festa hi posem de la nostra banda x fer un demà més agradable per tots, més afable, tolerant i divertit, també!!!

Que bleda eh!, he dit més coses tobes en un sol post de meu bloc que tota la meva vida, i no sabeu com me n'alegro!!!!
És com una alliberació, poder dir el què sents, no tallar-te, tampoc anar pel món, amb el lliri a la mà, que segur que et cau un bandau....jejejeje!

Així que avui, deixem un any enrrera, jo m'alegro moltíssim d perdre'l de vista.... i entrem en un de nou, 2009 us agraden aquests números?, jo no m'ho he plantejat, es que el canvi d'any m'ha arribat de cop, sense donar-me comte que el temps passa i passa molt ràpid, per tan cal viure'l i si és en positiu molt millor, per nosaltres i els que ens envolten.

Un grup d'amics, per aquestes dates, organitzen un homenatge a en Joan Brossa, que un dia va dir:
"PER SER FELIÇ, MORTAL, CAMINA SEMPRE I OBLIDA"
de Joan Brossa.
Jo personalment, afegiria que no cal oblidar, sino apendre, de les experiències que anem vivint,i oblidar els mals moments que hagim viscut...fàcil de dir, eh!!!!!! a l'hora de fer-ho, mmmmmmmmm!


doncs una abraçada a tots, tothom, tots els que estan voltant x ahi!!!

i aquesta que ve:


Aquesta és especial, els nens refugiats, a Tindouf, al Sahara.

Fins l'any que ve, disfruteu!
Un peto i una abraçada! pesadeta, eh!


annna

diumenge, 28 de desembre del 2008

ARA TOCA CAP D'ANY...!

** Obra d'Antonio Seijas

Hola a tots:

Nadal, ha passat Nadal i Sant Esteve, amb l'escudella de carn d'olla, llagostins, pollastre al forn, canelons, i tot fins acabar amb els torrons. Ben tips, espero que en tots els dinars i sopars i hagi hagut pau, i bon rollo...ho dic xq en les reunions familiars i després de vi, cava i demés solen sortir temes "delicats" per dir-ho d'alguna manera...xo no arriba mai la sang al riu!!!!! Sort!!

Jo les he passat molt tranquilament, al meu rollo, com sempre i diferents de la majoria, no m'agraden i intento portar-les per alguna banda que no m'afecti massa i així en un tres i no rès ja stem a reis i aquest dia vol dir que les festes nadalenques s'han acabat!!!


**Obra d'Antonio Seijas


Malauradament, pels petits els arriben els "Regos", quasibé quan han de tornar a cole...això no m'ha agradat mai, et passes totes les vacances i t'arriben els regals l'últim dia!!!

A mi me n'han arribat. No han estat materials, ja us dic jo que sóc un pèl diferent, de fet material crec que no me n'ha arribat cap.... Ahhh, si xo ha estat gràcies a l'eficient servei de Correus!!!

El fet que no hagin stat materials, en el fons m'agrada, he vist i comprovat que el qui menys et penses et pot donar un toquet al cervell i fer-lo funcionar una miketa....tb he vist que molts fugim x no trobar-nos de "morros" amb les festes i les mancances recents, ho entenc xq ho he viscut.

Al no ser materials creus que no t'arriba rés, equivocació!!!! jo ho faig sovint, ara hi paro més atenció i ja no em passen tan per davant sense adonar-me'n aquestes cosetes, m'ha costat, eh!!!! ja veieu 42 anyets x arribar a aquesta conclusió, si tot ho faig igual.... poter quedaran coses pendents x acabar, xo bé no s'hi pot fer res, s'ha d'anar mica a mica i segur!!!!! sino llavors, sense bons fonaments a la primera de canvi, óstia al canto i no és el cas!!!!!

M'ha arribat afecte, estimació, complicitat, M'ha arribat afecte, estimació, complicitat, paraules encoratjadores, amics/conegutsperdutseneltemps/retrobats....és molt per tan poquets dies! Em puc donar per satisfeta...no han estat uns nadals típics, els meus no ho són mai! xo de moment els anem portant prou bé!!!!! Us he de dir també, que he trobat a faltar a les persones que em fan fer, que em van educar, van tenir molt poc temps per fer-ho, d'un dia per l'altra van "marxar" i ens van deixar a mi i a les meves germanes soles, molt soles!! Espero que ens veigin i creguin que van fer algo bé i bo.

** Autor Mark ROTCKO
Ara em comformaria amb tenir una obra com aquesta, o d'aquest artista penjada a la pared de casa meva, cosa del tot impossible, inabastable, és la vida, tot té un preu i el d'això és incalculable, bé almenys per la meva maltreta economia.... així que em dedico a mirar les seves obres a les exposicions que fan, q x cert són poquíssimes....xo bé val un viatget veure grans obres de grans artistes, altres paguen fortunes per anar a veure la final de la Champions si juga el Barça!!!!!!

Siguem realistes diuen que: "de ilusión también se vive" doncs, això que t'auto-regales una litografia o una làmina i te la penges a la pared que mires més i acabes essent feliç igual, xq és en els detallets petits, ínfims on és la feliciat i sobretot...... efímers..... x aquest motiu hem d'estar al "lloro" x si de cas ens en passa un per davant i ni ens en enterem. Jo ara m'hi fixo més, abans em pensava que havia de ser un gran aconteixement....sort que ara ja he vist que no i me n'alegro!!
Bé, ja podem anar tirant de cap a l'any nou, a veure si resulta millor que aquest passat, per a tots!!!


**aquesta li he "mangat" a l'Eugènia, amb s permís!!

Fins aviadet amiguets i que sigueu molt feliços...sempre!

annna,pt


dimecres, 24 de desembre del 2008

BON NADAL A TOTS!!!!


Hola a tots i totes:

Ja veieu que avui m'hi poso i no serà massa llarg, xq no cal, només voldria fer-vos arribar bons sentiments, bona energia, vitalitat, il.lusions, força, salud, que es necessita per viure el dia a dia i quan no la tenim és quan ens adonem de lo important que és per tot, aixó ho resumim dient normalment en aquesta època de l'any amb BON NADAL I MOLT BON ANY NOU 2009!!!

Jo espero que aquests desitjos no siguin nomès per una part de l'any, sino que els tinguem presents tota la resta de l'any, tot i que ens costa una miqueta, almenys a mi xo, intentem-ho i així tindrem més moments de FELICITAT!!



BON NADAL!
BON ANY NOU!
GENERÓS 2009

PER A TOTS!!!!

UN PETÓ I UNA GRAN ABRAÇADA!!!!

dissabte, 20 de desembre del 2008

Finde especial!!

Speedreading, per la Beatricce que s'ho vagi mirant...!

Hola amigets/tes:

Nooo, no patiu que avui seré molt més breu que quasi sempre, només xq tant val explicar els dies que tens de "bajon", els dies que has fe algo difernt, i els dies que et passes bé i els recordarà temps, els dies que tens aquella coseta a la panxa que et fa està neguitós i no saps el perquè, i et tornes com un nen petit!

Doncs aquest és el cas. Serà una ocasió única. Jo ho sé. Per això és especial, xq sé que és possible que no ho pogui repetir, segurament.... ho si, no se, ja veurem, de moment penso que serà q no!

Dec ser temerària o masoca? No, és que m'agrada viure amb adrenalina, i fa mooolt temps que no me'n corria per la sang, ni per cap part del cos!!!! Si, quan vaig star Londres en una expo...xo va ser un sentir com més espiritual...ara no ara és material, és físic i intelectual, trobar algú q creies haber perdut.

Ja en tornarem a parlar, xq no se ven bé com anirà, sé el q penso jo, xo ja sabeu tots q els plans no sempre surten com un espera, surten diferents, però no com tu t'esperes...

La lluna sempre ens fa arribar la seva influència, bona,dolenta, especial, enigmàtica... a veure quina em fa arribar a mi! ja contaré...o no.....jejejeje!

...lluna...plena!!!


lluna plena del dia 12/12/2008, Arenys de Mar

foto from: Mercè Prat Fíguls, thanks!

Bé, espero que el finde us vagi molt bé, ver sopars, dinar, comprar, correr, i si teniu una estoneta, sofing ... començar de nou la week, amb energy!!!



****Beatricce!!! como te encuentras? ya skiando....xq tu no te cortas!!!! 1º unos dias en casita!!NOS VEMOS, muacs!!!!

:) :)

dijous, 11 de desembre del 2008

Què vull ser de gran....!


Hola amiguets:)

Com stem? i com us va tot? he anat veient que deu ser complicat accedir als blocs, xq a mi em deixen el recado o em comenten si els ha agradat o no quan ens trobem x carrer...hauríem d'anar-ho fent més accessible x aquells que no són "adicts"....bé, jo "nivel de usuario,eh"!!!!

Ara vaig a lo del títol,pensareu que a vegades se m'en va l'olla, nooooo! Soc jo
que la deixo marxar, airejar-se i tornar, si pot ser amb idees noves i oxigen x poder continuar endavant!!!!




A mi em té intrigada, x dir-ho d'alguna manera , encuriosida el fet de veure què acabaré fent, ja tinc uns quants anys...xo si em coneixeu sabeu que vaig començar d'hora a fer coses de gent gran i ara x lògica ( o no....) faig coses de gent jove.

Té el seu punt: m'agrada xq m'aporta energia, la joieria em permet deixar volar tot allò que vaig acumulant mentre observo cada moment del dia, q pot acaber ser una petita "joieta"....ara em conformo am bijuteria i la logística de joieria x moments peluts que no sé com fer-ho, vull dir coses tècniques i de formació.

No crec que acabi essent joiera... fent obres com aquestes dues peces de Philippe Sajet, quasi bé segur!






** Aquestes dues obres estan fetes entre 2003-2007.
Ja aniré ensenyat més cosetes...





** Usa material diferents, no sempre nobles, fusta, xò segur que no oblides una peça d'ell!!!
El de dalt de tot està fabricat amb or groc i quarç rosa.





Però en el seu moment, el fet de tot el tema de la bijuteria " a mida ", fa un temps em va servir x alliberar el coco i sanejar les meves emocions i ser més accessible: curiós!!!! Ah, i tot això amb l'ajut d'una amiga, la Txell, de La Seu, que em va obrir les portes de casa seva, de la seva family, entorn, i tota la ciutat (ultra-tancada generalment, per als forasters i més als mossos, com jo era en aquell moment). Jo no tinc res que dir, em van tractar meravellosament els urgellencs!!!! de fet m'enyoro d'aquell temps, bé d'algunes coses d'aquells temps...sobretot dels amics, de les xerrades sinceres i més fets d'aquells temps...sobretot dels amics que vaig anar fent per allà que vaig anar fent per allà.

A tots ens deixen triar el que volem fer de grans?, ho fem de triar? i al final aconseguir treballar d'això mateix... és afortunat el qui ho aconsegueix!
En alguna ocasió, ho saps xo no tens prou valor x llançar-te, per començar i per lluitar, potser xq ja vens una mica cansat de viure altres experiències: la il.lusiò et dona l'aire suficient per enfrontar-te a u
n repte d'aquest.




La natura sempre t'ajuda a esbargir-te i omplir-te d'oxigen...q fa falta x pensar!!!!!



Ohh: No tinc ni idea, ara mateix, de què acabaré fent: tornar a cal mosso, que dic jo....mmmm?

Ohh: B
uscar feina políticament correcte de 9 a una i de cinc a buit?

Ohh: Llençar-me i pencar en serio en lo que m'agrada: fer una peça per a cada persona que m'ho demana, especial per ella, única i irrepetible, fins ara ha stat sempre així, amb amb materials gens nobles, això si!!!!! La pasta, és la pasta i el meu nivell tb!!!

Ohh: Marxar uns mesos fora: lluny, sudamèrica, austràlia, nova york, anglaterra, centreamèrica, àsia ....per aprendre alguna cosa i aportar algo del que he après. No tinc lligams i això fa que sigui lliure, xo tinc por i et coarta la llibertat, té nassos la cosa, eh!!!!!!!! Penso que encara he d'apendre alguna cosa més x aixecar el vol x uns mesos lluny de casa?.....lluny de Berga, no se si és casa meva!!!!! He d'afegir que tinc algun coleguilla x tots aquest llocs que he dit i això és jugar amb una miketeta d'aventantge!!!! L'he d'aprofitar, xo hi hauré de dormir més dies x creure-m'ho més.

Com diuen a ma segona casa, Menorca: ja es veurà, ja es veurà amb la calma!

En aqta foto estem amb la cati, la meva estimada coleguilla a Santo Domingo, no us o perdeu: al Jardí Botànic a la secció de Japó....aquest arbre és una espècie originària del Japó, no entenc com pot sobreviure amb la calor q fot allà, la veritat...!!!!!! aquí va anar just com no ho deixo tot i em quedo....fort, molt fort...xo la srta. cati ja es va cuidar d'agafar-me x l'orella i retornar-me a la civilització!!!!



**Cati, anna,"arbre centenari", República Dominicana:
Jardí botànic ,arbre japonès a 38ºC, i viu: kafkià!



**Vivència: durant tots aqu
est dies, d'aquest canvi de "decorat" van canviar, també la meva vida...espero q x a bé, us ho explicaré quan ho trobi!



Pel què no heu de patir és que jo continuaré donant la tabarra by intennnnnnet! o feisbuc o plaxo, o twitter o el que sigui.....si hi ha algun canvi serà d'aquí temps, ara em cuido i em cuido!! tot i que d tant en tant m'arriba algun "clatellot" q jo no esperava...xo això se'n diu experiència!!!!!!
Quants dubtes eh!!!! xo així el dia és més distret, a més dels "aconteixements bons i dolents" habituals del dia a dia....!!!!!!!!!!!

Ja, ja us deixo que teniu el cap escalfat i tot,oi!!!
Us vaig dir dsd principi q
ue hi hauria de tot... i mireu, és just el què hi ha!



See you early, if it's possible!!! more kisssesss!

***En Pep Farràs ha fet aquestes fotos de margarites... mones, eh! té sensibilitat.

anna :)




dilluns, 8 de desembre del 2008

El pas del temps, ràpid!











Preciós, el pas del temps.....

Hola:)
Que tal, ja acabem el pont de la puríssima, uns de
uen haver marxat a skiar, de turisme, de descans, algun altra fins i tot ha anat a fet submarinisme, ta way, eh!

Vivim
uns temps que en qualsevol època de l'any es pot fer quasi bé de tot! Avantatges del món en que estem. Moltes activitats, molt poc temps lliure, s'ha d'aprofitar, al màxim!

Jo a vegades no ho faig: el deixo passar, moltes vegades observant. Observant la natura,des de casa, la gent, fent un cafè i tots tenim poc temps, tots tenim feina, llavors arriba un pont d'aquest i el que et passa és que vols fer, també, moltes coses!!!!! i la única que fas és caravanes....
Av
ui no m'estendré gaire, només era per saldudar-vos i esbafar-me una miqueta parlant de coses sense massa sentit, totes plegades, com ja debeu haver deduït!!!

Us p
enjaré dues fotos, fetes per l'amic Pep Farras i que escriuen molt i molt breument el pas del
temps, el ul
tra-ràpid pas del temps, només un tecar i obrir d'ulls el que és dalt pot ser baix...

Baixannnnt....





.........instants:



Ja ha tocat terra....





Bé no sempre seran parrafades d'aquestes xo, mira,avui el dia donava,a matí, recollir el diari en aquest dia grisós, fred, apagat, d'hivern!! com toca!
I després de voltar per ahi tot el dia, s'he m'ha acudit això en arribar a casa i fer una mica de sofing!, no esteu obligats a llegir-vos aquests sermonets, ehhhh! xo van bé x explicar coses que es porten a dins!

Fins aviat amiguets :)

tic-tac..... tic-tac, see you!


dilluns, 1 de desembre del 2008

Regalets, regalets, i més regalets !!!!

***braçalet cuiro tricolor: molt ben embolicat,oi!!! turquesa marró clar, i fosc.

Hi!
Que tal anem tots plegats? espero i desitjo que bé. Això si, tothom ja es pot posar les "piles" amb el Nadal, la qual cosa vol dir: sopars, amics invisibles, regals pels nens, pels pares, pels avis...per tothom, ja us ho deia ahir o abans d'ahir CONSUMISME! no és just xq tenim gent a la vora que no té mitjans per poder fer tot això, però per això i som gent com nosaltres, que fem cosetes divertides i per quatres duros! el que comte com sempre:la intenció i el gest!


A mi quan em fan un regal, si no és algú que em coneix molt i molt no sol encertar, xo jo estic contenta igualment, per que? doncs perquè s'ha molestat en perdre temps i diners i esforçar-se en buscar alguna cosa per regalar-me, ai
xò vol dir que m'aprecia i això en aquests temps té molt valor!

***regalets, molts regalets, per a tothom! petits, grans, coneguts, i també sempre...x algun desconegut!

Aquesta època no és viscuda igual per tots nosaltres, ja us ho dic jo!!! a mi ecs, no m'agrada gens, xo el que faig és mirar-m'ho des de l'altra banda! i ja està. Em poso a treballar i fer "mariconadetes" com en dic jo "estant per casa", xo que a molts amics meus els hi han agradat i alegrat el dia.
Tots tenim aficions: córrer, bicicleta, escalar, esquiar, parapent (aquesta la tinc penden...!), jo tinc aquesta. Fer collars, brotxes, brodadets, i si em coneixeu bé direu que no lliga gens, fins i tot jo em vaig sorprendre quan ho vaig "descob
rir". Ah! i a la vegada serveix de teràpia, tu!

Bé no ens emboliquem més, que no tingueu uns dies pre-nadalencs gens stressats i aki ja sabeu que hi som per al que volgueu, i gràcies a t
otes les amigues i amics que ens han ajudat a fer-nos conèixer, us estimem!!!!!!!! Bea....muac!

Ens veiem aviat! i si no bones festes! (xq jo hiverno de tant en tant, sabeu!!!)

***L'autor d'aquest joieta és en Walther Chen,col.laborador de l'Escola d'Art de Gironella, fet de seda

Ciao a tots/totes!!!