THATS LIFE...!  RESTART!

by: annna

PENSAR:
Ho...que no podràs! 
Ho...que no en saps!
Ho...que no ets capaç!
HO PENSAR QUE CLAR QUE POTS, SAPS I ETS CAPAÇ!
I QUE HO FARÀS.
I HO FAS!!!

by: recull Emmanuelle Guillouete

Hola, de nou...
Fa una mica de temps!

Weeiii!!!!
Aviso a naveganteeeeessssss!!! 
Qui no tingui temps, paciència, ganes, curiositat, s'admet xafarderia, seehh vengueee!, així tindreu temeta, ho interès en conèixer avui, algún detall d´una personeta que se n'han venut mil versions, podeu...GO OUT! No problemo! -:)

Areee, si!!! Come, on babies!

Han passat coses, la veritat és que me n´alegro...! 
He sobreviscut! i sóc feliç.
Tot i que ultimament no han estat del tot dolcetes...però si molt positives per mi.

Feia molt temps que no passava res a la meva vida...passaven els dies, amb molta rutina, i just ara he descobert el perquè de què una cosa pugui tornar a funcionar bé, ho començar a fer-ho mig bé, senzill: cal molt temps i molta feina interior!

I això era el que estava fent jo, recollint els troçets que havien quedat després d'una llarga tempesta, amb repetides remullades...

Durant molts anys no tenia temps per res, llavors, massa feina, massa coses rulant, problemes amb clients, amb la competència, amb els treballadors, massa pressing, massa responsabilitats, i que no em pertocaven gens...jo era una petita cosa viva i lluitant x lo seu, enmig d'una selva!

Era com una espiral que em va absorvir durant uns anys! I sense vida, nomes moments robats en cap de setmana per evadir-me ballant i tornar plena d'energia.

by: annna. New day. Oportunities. All days new gifts!

Me´n vaig sortir bé uns anys, em vaig esgotar del tot, ho vaig solventar. Net i polit!

I disconnect!
A ja, ara vivint una nova vida...la meva, nova vida! 

Ara, ja tot acabat. 
És passat. 
N'he après molt. 
I és en una caixa tencada i ben cuidada.

Aires nous, nets i sans...per ara endavant!

És passat i ara, tot més o menys a lloc, després d'un duríssim treball, no us ho negaré pas! 
Veia clar q tot aquell temps, que jo pensava que no estava fent rés de bò, aparentement...i, no era ben cert del tot!

by: arxiu facebook. autor descongela...la òstia! Desconeguda!!!

Ara tot és diferent, és vida, és llum, és passió, és pena, són emocions, és flow, sense subidones dels meus...tot foc, q ara ja no té res a veure amb temps passats! 
Ara hi ha equilibri, trankilitat, diàleg, soseg, transtorns...pau!

I qui em coniex de fa mil anys, ja ni mhi ha vist en estat "fereta on fire"!!!
I si ha stat així, q no ho recordo i us ben asseguro que es x recordar! 
És degut a un motiu molt més que justificatic...i també sap que en pokissim time el meu cuore, es massa tou per mantenir una situació de mal rollete!

Axiò seeeh!!! Una cosa que he descobert és que l'energía va cara i escassa!! 
Per tant és de llògica, no malgastar-la!

Això vol dir, que quan s'arriba el punt on es traspassa la santíssima paciència, i mil 
oportunitats donades...és, i forever: "sin retorno".
Per molt i de tot que hi hagi viscut! For survive!

La traïcó d´un amic/ga, company, familiar, parella, etc., .... 
L´engany calculat i disfressat.
El rebuig, ignorància, indiferència...
Tot!!! sense explicació ni motius, qualsevol, no tenen cabuda i més perquè prefereixo la veritat, tot i q faci mal, per davant tot... x acabar sent amics amb qui sigui i no tenir un mal record d´una cosa bonita.
Tot i que sempre dolgui una mica l'animeta...però és igual, a la cara i de dret! 
I´m a warrior!

by: blogspot.phtographers.com (ara desaparegut)

Dels últims anys he intentat apendre'n lo positiu per ser una millor persona, per mi mateixa i pel meu tracte amb els demès.
Que en pagues un preu car, almenys jo si, oitant!!!

Però, amb tots els meus defectes, tincs cosetes de puta mare, molt ways...i més, veient el meu entorn...encara n´estic més segura. 

Disculpeu i no ho prengueu en to pedant...un dels meus "dons" és la meva estimada manca d'autoestima...xo q ultimament anem guanyant ho "progresando adequadamente"! Amooooos! Un MBA! Conyeeee!!

Afortunadament he descobert que tinc poca o molta gent al meu costat, però molt bona!
Les he passat putes i qui més em pensava va desaparèixer, i en canvi les persones que mai hagués dit...i els estaré agraïda all my life, son les q van star x allà voltant, a veure q tal anava tot...i quan calia, doncs esuuu! 

I espero que ho sàpiguen...xq així en fred...soc més seca q un bacallà...tot i q he fet avenços a pasos agigantauuus, gent!!! 
Xo en petit comité, això seeeh!! Poc a poc...

by: arxiu Facebook

La vida, per casualitats, "el hombre y sus circunstancias", situaciones, influencies, altres persones de l´entorn, el nosqueperque,  i el karma...que segur q esta amagaet per algún lloc...passant cortes, el cabrito, ho no...!!!!
Em varen portar...per inèrcia pura a passar per uns moments i situacions, ni triades, ni volgudes, acceptades...però viscudes! I no me´n penedeixo, gens!

D´això se´n diu VIDA! 
És lo millor del món tornar a "sentir" i a ser "viva"...no ho canviaré per rés!

És el q vull ara, junt amb els meus lovers!
En quant algo/alguna cosa no vagi prou bé, serà "adreçat" cap una alta vida o direcció, no la meva...

Live the moment!!! Amb oportunities, seeeh, always, i moltes...!
La vida passa molt ràpid, i en un microsegon et pot canviar per sempre mès...i ho perds tot!

by: arxiu Pinterest, autor no remember...!

Bé, crec q ja que  m´he despullat molt més q suficient, però per això tinc el meu estimat i ara, una mica oblidat blog!
Que el pobre ha anat passant per totes les moves etapes...
És un amoret!

Ja ho vaig explicar al feis q intentaria q fos així...,que mha costat, mac@s...un colló!

Bé, crec que m´he passat un bon troç!
Però una cosa portava l'altra...miraaa! Això em passa sempre...!

Just en aquests segons i doubt de penjar lentrada....! 
Això ho escribia ahir nit, q vaig començar! 

Ja no doubt, sempre dic que el món és dels valents, també t'emportes algún bandau!... Però quan no ho era també rebia i no era feliç! 

by: me, annna! Pantà de la Baells.

Ara!!! Igualment, que com que el blog no el llegeix ni cristuuu! No poblemo...keep calm!

Fins la propera, q avui veig q va prou bé, els ultims dies teniem problems tècnics!
Us esperem a la propera mirada .*

-:)

OBERTAMENT, AVUI...

OBERTAMENT, AVUI...

Avui, en fa 35 anys, ja!
Just la matinada del dia 1 de novembre van partir un accident de trànsit, en topar amb una furgo q venien de celebrar la típica festeta q pertoca en aqtes dates.
Van morir tots, menys una noia q va quedar en cadira de rodes...no sé q hagues preferit, jo personalment. 
Tinc les meves preferències en qüestio a malaties, qualitat de vida I consciencia.

Es la primera vegada a la meva vida q parlo daquest tema obertament I fora del meu petit cercle, la gent no es mostra molt disposada a entrar en aquest tema, l´esquiva subtilment!

A mi, ara no em costa...em reconforta I em fa company. 
Son records. 
Nhi han de bons, associats amb ells dos, Josep I Digna, i dolents relacionats amb la seva repentina pèrdua i l'entorn q va quedar I les conseqüencies de l´enrrenou.

En algun  lloc daki deuen ser, o més amunt... he triat l´aigua xq és un espai I estat perfecte x mi i on em buido x dins I m´omplo de trankilitat, netedat interior I energia, a la vegada q hi deixo els petits llastres q es van acumulant.

Ells dos dos, ens miren i cuiden, a totes quatre I ara sobretot I per damunt de tot als seus dos preciosos nets de nou anys, el somni més anhelat x mon pare: un fill! 

Doncs nooo: xiquet! Quatre nenes preciosos!

Totes, responsables, educades, amb criteri, cadascuna espavilada amb la busqueda del seu cami, a la seua manera I tenint en comte que cap ha tingut cap guia, ni cap afecte des de mooolt jove...i x aquests camins hi han molts desviaments q porten a mal port.

Hi han hagut mes I menys daltabaixos, pero ara tothom sta al seu lloc amb la seua family feta...jo noooor...algu ha de quedar de mostra, veeees!

La icona q definia ma mare...petitissima, sempre full equip, tot i la feina q li portava tot el seu entorn: la casa, fer de secre, nosatres  quatre impecables,  tapa impecable sempre, supertreballadora, pendent sempre del seu home, de ntros., de la seua sogra i de la resta del món q pogués necessitar-la en qualsevol moment: ella, mai baixava dels seus talons altíssims, de vertig! En tot el dia...en tenia una col.lecció infinita!

 

Mons pares eren com aqta parella: junts, i en el aire, per anys i anys! 

La meva mare devoció absoluta per meu pare i ell, depenent d'ella e immers en la feina i absorbit pels negocis q lapassionaven: era una mena de fera q atreia com un imà qualsevol bona ocasió o possible idea avançada als seus temps! 

amb lo qual tenia els seus mooolt amics i els seus típics detractors morts denveja davant un lluitador q evidentement no era cap santet, ni monjo de misa! 

Això si! qualsevol que necessitava un favor podia comtar amb ell, per al q fos! 

No calia ni demanar-li....!!! sino el feia emprenyar! Amb això....Un pel semblant a aki la menda, tot i q físicament sempre m'havien dit q m'assemblava a la meva mare...ara cada 

cop més, més semblant a mon pare.

 

El què em dol més de tot és que no arribessin a conèixer a en Marc i Alex, els seus dos nets, fills duna de les twins...abunden a casa...!!!. -:)

Haguessin stat d'allò més feliçosi eren dos nens i bessons...Somni pendent de mon pare!!!

Ell ja ho va intentar!!! Però, un cop refet de l'últim i tercer intent: dues bessones, nenes.. Era l'home mes orgullós de les seves quatre filles, sempre estupendes. 

Fent un goig d´escàndol...cosa q a mi em feia passar una vergonya esgarrifosa I horrible, xD!!  ...fet q encara em dura!

Aqui els teniu, a l'esquerra i ben morenet, Alex!

A la dreta i ros com un alemany, en Marc!

A diferencia de sa mare i sa tieta q son dues gotes d'aigua: calvados! 

Aqui us els presento, molt a pesar seu...doncs no els agrada gens el rollo reds socials!. 

 Aquest any, i els últims ha anat estant diferent...cada cop mes nostàlgia...mes enyorança, mes tristesa interior i mes trobar-los a faltar per sobre de tot! I més q mai... 

Al principi em sorprenia, han passat molts anys i clar... et preguntes a què ve ara, aquests sentiments "retrògrades"...e inesperats, potser, noo!?!?!?

Però, durant els primers anys de la pèrdua, als quinze, l'activitat era frenètica, a full tot el temps! 

I el poc q em quedava laprofitava x passar un dia o dos fora amb la colla i als vespres nomes ballar....seeh, seeeh! 

Era la meva teràpia! Uns escalen, altres trekkis, altres running, altres, skien, altres escriuen poesia, navegava apassivada mirant blogs, de fotografia, lectures molt especially, he fet bijuteria, cosetes en joieria, en manualitats i customitzar peces de roba, i jo q pensava q no tenia paciència!!!!

I ara jo intento fer fotos...intentoooo!

No havia temps per pensar, ni per plorar, ni per trobar a faltar, ni per enyorar te...

Ara seeeh! I com has viscut moltes experiències, saps q ningu, ningu t'estima tal i com ets sino els teus pares, al preu q sigui, siguis com siguis...i sobre tot: a canvi de reees! 

No ho sabia fins fa poc q sentia tot aixo...I no en podia parlar amb ningu. 
A la gent aqtuests temes, o no els agraden, o no saben com agafar-se´ls x parlar-ne obertament, o no tenen prou valor, o senzillament, com tot a la vida...lo lleitg millor ignorarho I fer veure q no existeix!

Però perquè senti això no vol dir q ho passi malament, ehhh! Simplement em fa companyia, enel cami . Com a tantes  altres persones q han perdut  estimats seus, tenen un lloc al seu cuore només per ells!

La vida continua, I es  molt maca,i ens regala moments màgics I  també persones q taprecien i estimen molt...I tu a vegades ni ho saps, a mi mha passat! 

A mi poooocs! Però booons! Ho he triat així, no cal malgastar temps a preu molt alt i car amb gent q no ho mereix!

Ja per acabar...q va tocan! 
Nomes celebrar q tinc gent al meu voltant, al costadet per donar I jo per tornar I amb moltes ganes!

Ganes de viure, il.lusio cada dia xq el sol m'acaricii la cara, I el vent q me larefresqui...aixi se q sóc viva! I amb ganes, amb els meus angelets q em cuiden allà on siguin!

U de November! Dia de Tots Sants! Visca la vida! Visca cada moment, bò o dolent, sempre s'apren, et fa creixer com a personett! 
I segui, ho intentar-ho,  pel mateix cami amb bons valors, I respecte x mi I pels altres!

Ens trobem per aki!
Fins aviat!
😘

NOU ENCÍS

RETROBADA

RETROBADA.

Hola estimadets, no se si recordareu...fa uns anys aquest blog funcionava més o menys regularment..

Així, com soc jo! Funciono, sense horari establert exhaustiu, excepte compromisos, obligacions, tractes, trobades, gestions, aficions, viatges, o altres obligacions varies, llavors soc o'clock, on time!

Bé, a lo q iba!.... He flipat en veure els anys q han passat des de lultim post al blog, uns tres...jo, d'aquests tres en puc dir q han estat uns dels tres pitjors de tota la meva vida!!!

També dels q n'he après mès i millor de tots!

Sempre q saprèn algo es abase de disgustos o dosties...pots triar d'ambdues coses! Si fa no fa com el fet d'aprimar se sense fer dieta, ni esport😜!!

Lultim post parlava de la primavera...ara stem a setembre...fot una calor asfixiant!

Per mi ha estat un estiu....com ho diria... Alliçonador! He sortit, força, he conegut gent, xq stava totalment aïllada i encara em dura i m'hi trobo còmode, aixo d'ara del rollo de sortir de la teva zona de confort, doncs eso...aixo estic fen jo...sortir-ne amb l'ajut de gent q fa mil anys q conec i m'han estes la mà molt generosament i els ho agraeixo amb tot el meu cor i altres  persones noves a la meva vida que d'entrada observen, vigilen, et ronden, fan algun apropament...lleu, pero el fan! Et proposen algun tipus d'aficio comú q tinguin amb tu...i tu q stas a la defensiva total t'hi negues d'entrada: jo x vergonya. Sempre!

Pero mes endavant tho planteges i penses q la vida son moments q passen i cal aprofitar i acceptes. Jo no soc conservadora, no tinc por a viure, viure una historia, un moment, un instant...ho prefereixo a tot lo que he perdut mentre he estat al banquillo veient la vida passar, no era la meva posició de joc habitual!

Seguint amb el tema caça i captura protagonista dels últims mesos: un parell de dies de xerradetes i de sobte desaparició del mapa, sense cap mena d'explicació raonable ni motiu q ho justifiqui...be, jo com crec q no es ni problema meu ni m'importa aqta persona continuo amb la meva vida tranquila i calmada dia rera dia!

Per cert q aquest estiu de calmada no n'ha stat gens: la family malalta, intervencions quirúrgiques i complicacions varies tot alhora...pero la festa ja em va! No problem!😉!

Pero aquests fets s'han anat repetint...llavors ja et planteges q el problema realment es teu i lhas de gestionar be i resoldrel...xq algun daquets personatges si q et toca mes enllà q la façana q portes, mes q res xq jo soc legal i sincera x naturalesa i em fot mandra anar x ahi amb montatges personals xq no m'afecti res. En mi, lo q hiha es lo q es veu...a les bones de puta mare...a les males: out of my life, puerta! I jaaaa!

Aixi q ara q be l'hivern i dona x entretindret ja tindré feina, una mica mes x intentar esbrinar quina es la qüestió o sensació q creo o dono als xiquets xq no s'apropin ho quan ho fan surtin fugint sense donar ni una sola explicació.

O bé et tractin tant bruscament, o fotente canya, com posante a alguna mena de prova a veure fins on aguantes andanades i gracietes....espècie de repte o distracció en moments daborriment🔥🔥🔥!!!

Aixi tare distreta i continuaré amb el meu treball interior, molt mes important q aquesta parida, evidentment, pero esta clar q tambe forma part del dia dia i tard o dhora et sents atreta x algu.

Espero anarvos explicant cosetes...sense tant de rollo com avui!!! Q tampoc es tracta d'això, clarìssim! I tambè hi haurà altres temes i histories...com sempre! Us hi espero!😘😘

TARDA DE PRIMAVERA

Estem a maig, primavera.
Tot es verd. Vermell. Groc. Blanc.
Olor d'estiu.
Escalfor d'un sol nou i radiant.
Tot reviu... i també els ànims.
O això diuen...

Doncs jo sóc diferent, 
Amb la primavera em ve un avanç de l'estiu
I així un avanç de temps calorosos.
M'atabalen, prefereixo la tardor.
La calor tèbia del sol,
La llum decadent de la tarda.
Els passejos amb olor de terra i colors.

Ja se que no es lo habitual,
Però si fa calor jo desapareixo del mapa!!
Buscant la fresca de l'arbre imponent.

Primavera, temps de colors per donar llum a l'ànima adormidaer l'hivern.

Fins la propera mirada,

annna :*:*

METGE

Hola de nou,

Com està provant la setmana?!?!?!

La meva està sent un rollo!

No faigs els deures, no em concentro... estic absent i em costa parar atenció a petits detalls que fins ara no tenia ni idea que requerien atenció per tenir-los presenta.

Vaig fer una visita al meu metge de capçalera... una pèrdua de temps!! Està més pendent de la seva jubilació que dels malalts! Per no entrar en detalls escabrosos per ser el lloc on ens trobem.

Mai li he mostrar ni tingut massa confiança, de fet

Si és un pur tràmit encara en surts ben parada però si la consulta va mes enllà estas totalment desamparada.

No surts amb cap diagnòstic, diguem-ne: adequat. Tot es redueix a vanalitats sense cap relació amb la dolència que t'ha portat a fer la visita. 

Ès com viure una estona kafkiana durant un dia normal i corrent.

Estem obligats tots a tenir mútues d'assegurança privades per sentir-nos ben atesos???

O bé, espero a que es jubili i prego per tenir un bon substitut en cas que n'hi posin algun... O penso amb positiu i amb paciència, anar provant sort amab les visites i esperar que algun dia en surti aliviada i tranquila.

Suposo que els últims canvis financers i socials no ajudaran massa a la millor gestió sanitària.

En resum, no tenim opcional... be no masses! Crec que toca aguantar-se i demanar salut per poder evitar aquests tràngols.

Fins la propera mirada,

annna -:)

UN MÉS

Hola a tot@s!

Ha arribat la primavera i amb ella el meu aniversari... ja fa uns dies, el 21 de març.
Ja sóc gran!
En faig quaranta-set. 
A vegades em demanen l'edat i he de pensar... quants en tinc?!?!?!
Deu ser el meu estat de nirvana permanent que fa que no ho tingui massa clar.
Em fa l'efecte, almenys en el meu cas, que passen els anys però no es marquen barreres en cadascun d'ells. Jo potser vaig fer un punt i seguit al fer els quaranta, però en positiu, ha estat una bona evolició... gens traumàtica. He de fer esment en que no vaig patir cap mena de crisi, igual que tampoc la tinc en aquest últim aniversari.
De fet, mai li he donat importància al tema de l'edat. He estat rodejada de gent molt més jove que jo i n'hi han de més edat que la que em noto jo.
Està clar que el tema de l'edat és tant relatiu com la resta de sentiments inherents al ser humà, tot és qüestió de saber encaixar i digerir per poder continuar endavant amb l'experiència adquirida, viscuda.
Continuar amb il.lisió i energia per viure el dia a dia i ser feliços, nosaltres i els del nostre entorn.
Un any més, un dia més. Amb il.lusió. Donant gràcies.

Fins la propera mirada, be happy!

annna :)

TOT VA BÉ

Uns dies fantàstics.

He passat quatre dies fora de Berga.

A prop del mar. El trobava a faltar.

El mar em relaxa, em transmet pau.

Em renova energies. Em vitalitza.

Davant l'aigua em sento tranquila i a la vegada petita.

Davant la immensitat d'un oceà.

Amb el sol a la cara, una brisa suau em xiuxiueja:

Tot va bé!

El bon temps arriba de nou amb nous aires.

Jo els rebo amb els braços oberts.

Tot va bé!

Fins la propera mirada,

annna -;)

NO AMICS

Tots parlem dels nostres amics, dels nostres coneguts... ho fem molt fàcilment, amb una lleugeresa que a mi em sorprèn.

Jo penso que atorgar la categoria d'amic a algú és un fet molt important, i no per utilitzar aquesta paraula amb la frivolitat amb la que ho fem últimament.
Bé, és només una opinio meva, eh! No té perquè ser compartida per la majoria.
Potser jo la tinc massa valorada aquesta categoria de persona: amic@.
De fet no hi ha millor manera de descobrir la força, la valentia, la generositat, l'empatia... d'un@ suposat amic@ fins el moment en què estàs en dificultats,
no cal que siguin d'un tipus en concret.

Fa poc he decidit abandonar un intent de contactar amb una persona que jo considerava amiga meva i va desàpareixer en el moment més difícil de la meva vida.

Haviem viscut durant anys moltes vivències, d'aquelles que ni et pots imaginar que et podrien passar. Doncs si!
Varem compartir dies de sol, dies de broma... sopars de festa i sopars de llàgrimes, viatges i llargues xerrades metafísiques i filosòfiques.
Jo no concebia la meva vida sense compartir allò que em passava, pensava, feia o desitjava amb ell@ i em servia per tenir un altra visió de la jugada, que quan estàs ofuscat és molt i molt important!
Jo li explicava les meves aventures sentimentals que molt sovint eren desventures...
Compartiem diumenges post-festa comentant els avenços sentimentals que havia fet cadasqu@. Compartiem pelis de cinema, exposicions d'art, de fotografia...
Entrava a casa seva com a casa meva, m'agradaven les llenties de la seva mare!
Però tot aquest compartir no debia ser tant real per ell@ ja que jo vaig patir una malaltia que em va tenir apartada del món unes setmanes i la vaig veure una sola vegada.
La última.
Ha passat algun any.
Hi ha hagut l'amic "email" entremig... però no ha servit de res, contestes politicament correctes, blanques, asseptiques.
I el meu gran dubte és: que ha passat? Que puc haver fet malament?
És veritat tot el que vaig viure anteriorment?
Que va fer que aquesta persona arxives tot un passat, sense donar ni una sola explicació. Només, una desaparició!

És clar que no he de viure en el passat.
Per això és important valorar el què tens i no pensar en coses perdudes, i més si no volen ser trobades.
Més si quan ve un moment dolent, per supervivencia o per egoïsme animal deixem els  suposats amics de costat i tirem endavant deixant el material defectuós a la cuneta de la carretera de la vida.

La meva àvia em deia que en aquesta vida quan pateixes és quan n'aprens, doncs jo ja ho he après! Pobre la meva àvia, era del temps de la guerra...
Ara ja puc tirar endavant, sense serrells, sense recança, neta.
Estic més descansada, com quan et treus un pes de sobre, t'alleugereix.
Sort que amb tot  ja ha passat temps i m'ha ajudat a fer net.
Ara em faig les llenties jo i em surten molt bones!


Fins la propera mirada :*

annna

TRASLLAT

En la vida,  els canvis sempre comporten algun tipus d'esforç. El fruit d'aquest esforç és el plaer de gaudir del canvi que s'ha portat a terme, ja que aquest era l'objectiu.

A mi els canvis em posen una mica nerviosa a aquestes alçades de la meva vida. Abans no podia viure sense estar en un canvi constant i permanent.

Ara us vull parlar del canvi que s'apropa, és un canvi de residència, amb tot lo que això comporta. Ja entendreu perquè em poso una mica nerviosa!

Fins ara, diria que m'he fet uns deu o dotze. La veritat és que ja n'he perdut el conte. 

Ha estat per qüestions de feina i perquè fins que m'he fet "gran" no sabia on volia viure... bàsicament la feina m'ha portat per tot Catalunya i jo he seguit dòcilment. 

He estat temporades més o menys llargues en cada lloc però sempre amb data de caducitat. Amb un final marcat de bon començament.

Sempre tenia la il.lusió que aquella ciutat o poble em faria de llar, però sempre apareixia una oposició a una nova plaça interessant a la feina, un trasllat profitós a nivell personal, etc.

I s'acabava amb un munt de caixes de cartró apilades apunt per canviar de decorat.

Ara, el canvi és per qüestions més materials i profanes.

Estic en un pis enorme, que no utilitzo, però que omplo ple d'aquelled caixes de cartró que parlava. Vol dir, que si no les he utilitzat en cinc o sis anys no les dec necessitar... suposo.

Em costa un ronyó de comunitat de veïns, d'assegurança d'escala, de neteja d'escala, bla, bla...

I em plantejo la paraula més traumàtica que conec: trasllat.

Per mi no n'existeix cap més, ni pitjor. Em provoca estrès. Em desestabilitza. 

Pensareu que ja que m'he fet tants ja hi puc estar acostumada, doncs no!! Cada vegada és pitjor. L'últim va poder amb mi. 

Així que ho poso a "la nevera" uns quants dies mentre em començo a mentalitzar.

Agafar forces.

Obrir caixes.

Obrir la ment.

PASSAT NADAL

Sempre esperem Nadal... o no!
Jo no! i vaig parlant amb gent i tothom em diu el mateix.

He de dir que té el seu encant, almenys per mi perquè tinc dos nebodets meravellosos i m'ho fan passar molt bé! Em fan disfrutar molt, perquè fan vacances de cole i passo molt temps amb ells i ens ho passem bomba!
També perquè jo faig vacances de classe... i s'agraeix, després d'haver det tots els exàmens.

Un cop ha passat Nadal arriba el meu moment: marxoso uns dies fora, de viatge.

Aquest any vaig triar Dublín, si us he de ser sincera no va ser per cap motiu en concret. No m'atrauen massa els típics llocs de calor i caipirinhas, amb tumbones a la platja tot el dia i el braçalet de tot inclòs.

Per tant trio llocs més aviat fresquets i amb moltes coses per fer i veure tinc la sort de tenir amics escampats per tot arreu i d'aquesta manera els vaig a fer una visiteta.

El Cap d'Any el passaré a Dublín i espero que tots vosaltres el disfruteu molt i que l'Any Nou sigui molt generós i porti salut i feina, joia i prosperitat per tothom.

Bon Any Nou 2013.

Fins la propera mirada.

annna :)