Moments del meu petit Món! annna

dimecres, 28 de gener del 2009

NOVES, NEWS, NOVEDADES, BIENNN!

Foto: Lena Bengstonn, m'encanta la seva obra!


Hola coleguis!
Espero q no tots estigueu com jo!

Tic una mik feta pols, res, unes angines de mala hora, i una hèrnia discal d'anys enrrera q em recorda q no faig el què hauria de fer, però el què no sap ella és que just ara, i aquesta és la novetat que us volia fer saber i molt important x mi:
és que he començat a fer esport, xo em direu: ja stà l'anna amb les seves histories q duren dos dies i mig, no, aquest com, x mik q pugui no serà així.

M'he establert una rutina, de còrrer, caminar i nedar, amb els temps de cadascun en actiu i descans, amb les sèries corresponents, i amb la freqüència de les pulsacions q hauria o seria recomanable anar en cada moment...ara mateix totalment desbocades....buffff!

Bé, vaig començar abans d'ahir, amb aixó tinc l'ajuda d'una amiga, jo en dic la meva trainer: em va portant, explicant, dirigint, i concientciant més també, sense voler, guiant i establint els ordres, i les directrius, ja q jo soleta sóc completament impossible de portar-ho a terme. I he d'afegir, q ni ella no ho sap, q ha stat la única persona q m'ha dit la veritat a la cara, sense embuts, netament i jo he pensat, he reaccionat i li he agraït en el fons dels meu cor.
Bé potser la única no, hi tenia una amiga a La Seu, la Txell, que també va ser molt sincera amb mí i li agraeixo moltíssim.
M'agrada la gent sincera i q va de cara.

Ella ja té un nivell més avançat q jo, xo com q té un gran cor i un gran coneixement de la vida i les persones i, tb després d'una llarga xerrada amb mi x, posar les coses ben clares, s'ha posat al meu nivell x jo poder començar: el resum per mi, us he de dir que físicament vaig akbar esgotada i total vaig fer .....no ho dic en públic xq si es dona la santa casualitat q un expert llegeix això riurà tres setmanes seguides a costa meva...! i una té el seu puntet tb!


aigua el meu stat més desitjat, és clar q quant et conten els segons no es igual!!

A nivell personal, em vaig sentir una mik més bé, xq vaig veure q era capaç de fer una cosa, q em feia vergonya, fer-la amb algú més xq ho faig fatal, aconseguir acabar el q se suposa q tocava fer aquell dia i no rendir-me a la primera, ara toca seguir cada dia, cada dia, cada dia, amb el programa que tenim, correr, nedar, caminar, i sense caure davant aquell "dimoniet" q a mi se m'apareix sovint en forma de pluja, vent, fred, neu, fins i tot un mosca q passa i em distreu i ja sta,etc...

aire, tèrmiques, vents, temperatures, tranquilitat: pau

Ahir vaig caminar 30 minuts, a "paso ligero" q deien abans, vaig acabar força perjudicada, la veritat, xo ho vaig compensar amb molta estona d'estiraments i una megabanyera amb musiqueta i el fet de pensar que dos dies seguits havia fet algo q em costava, per iniciativa pròpia i benefici meu i gràcies a l'ajuda de l'anna...xo és clar!!! ja vas haver d'aparèixer les senyoretes angines q no han estat d'acord amb tot això i avui aquest mati han fet acte de presència, jo volia anar igualment a nedar una estoneta.

Però m'he parat a pensar uns moments, si vaig al metge i em donen algo x solucionar-ho, haviat haurem fet i podré tornar amb la meva "rutina"....i si ara me'n vaig a nedar.... si, q avui faré algo...xo tot plegat es complicarà i s'allargarà, x tant he optat x anar al metge i punxar-me i cap a casa al llit.

No m'he enterat de quasibe res en tot el dia... xo el que si sé, és que vull continuar treballant, x cada dia poder correr, caminar o nedar o el què sigui xq la meva vida sigui millor, per star en forma, i tb per mi i desrpés per tota la gent q m'estima i m'estimo i la resta de persones q esta al meu entorn, sino no sortiré mai d'una situació tipus "vegetal" i que és un luxe que ni puc ni vull ni em dona la gana de permetre'm.



foto: Zao Rang: New Year Chineese

La vida hi és per viure-re-la i gaudir-ne i si estas des sort, juntament amb la resta de gent q t'envolta.
I si tens la gran sort q tinc jo, q tinc persones al meu voltant q em volen ajudar és un autèntic acte d'egoïsme, malvaratar aquesta ajuda...mereixen un acte de demanar-els-hi perdó per part meva i de humilitat i agraïment: liliana, enric, domènec, anna, jordi, roser, xavi, eusebio, ramon, joan....i tants... cosa q no molta gent no pot dir!.... i family preciosa, els bessonets marc i alex!!!!

Per avui, q tic mig aki i mig "pallà" ja starà, de fet no sé en cap moment en quina hora passo...!

Tenia ganes d'explicar-vos el què he decidit i el què vull intentar cumplir x ser , simplement per ser més persona, més bona persona i viures sent més bona persona.

Un petó als que passeu x aki,


:)))))
annna

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Anna, de debò...espero que assoleixis tot el que et proposes i en treguis el que n'esperes.
Com ja t'he dit altres vegades, agraeixo molt les teves paraules cap a mi però em sembla que em tens per mes del que soc.
Jo l'únic que he fet ha estat acompanyar-te perquè sé que fer-ho sola costa molt, jo fa un any que ho faig i agraeixo de debò quan algú es compadeix de mi i m'acompanya...però res mes, no puc fer mes, no en sé mes!!!
En qüestió d'esports soc una nul·litat, però tinc la gran sort de comptar amb bons amics que m'assessoren i m'ajuden; ara... disto molt de ser la teva..com ho has dit? Trainer??, no, no d'això res...com ja t'he dit altres cops, hauries d'intentar trobar algú que et pugui assessorar ben be i aleshores jo t'acompanyaré sempre que pugui i tu ho vulguis, però res mes.
Vinga, ara el que has de fer es curar-te ben be aquestes angines i no desistir en els teus propòsits, siguin els que siguin, esports, arts o fer croquetes, es igual, la qüestió es que tiris endavant el que tu decideixes que vols fer i no ho deixis a mitges... si un cop acabat no t'agrada canvia de cosa, però arriba fins al final, o almenys intenta-ho.
Un petonàs i molta força.

annna ha dit...

Holi,
jo ja se la part q hi has tingut, x pant és la suficient.
És molt important acompanyar algú mentre comença a fer algo, el que sigui,i star allà mentre va seguit passet a passet i tu ho has fet.
No cal ser un llicenciat en INEF, x això almenys x mi i de moment, quan arribi ja veurem...jo tb soc una nulitat en qüestió d'esports, menys en l'aigua, q no ho soc tant.
I resulta q tinc una companya q m'ajuda a fer-ne, també és molt i ara mateix lo únic q vull és treure'm de sobre les anginetes dels c... i poder tornar a fer el que penso i posar-ho a la practica, cada dia una mica, i una mica més una cosa o altra, xo una, ja veurem què acabem fent: aletisme ja t'assegura ara mateix q no, hauria de knviar molt x deicir-me x aquest tema....lo ùnic q vull és poder controla la meva vida amb les petites coses i obligacions, encara tingui tentacions entremig, xo jo tingui prou valor x fer la cosa en questió, demá, altra vegada i així anar fent...ves igual acabo fent qualsevol cosa q no haguessim dit mai de la vida,jeje!, crec q ho tinc una mica claret, xo no es pot dir mai segur.

un petonàs, bé no,
una abraçada x siaka!!!
annna