Cami, Kioto. JapóWona nit amiguets:
avui no crec q sigui un post massa divertit, ni molt menys...no estic massa d'humor...vull dir per dir o fer banalitats...
Avui més aviat ha estat un dia com els q feia temps no passaven, amb tot i el sol q feia PRECIÓS, el meu dia ha stat grisos...jo he deixat q ho fos...no m'hi he posat gaire de cara. No em trobo bé,l'esquena em fot massa canya, i no he tingut massa ganes de fer cosetes, tot i amb això he anar a caminar (!!!!)xd, estrany en mi...
Em trobo una mica saturada... i lo b és q des de fora no és veu gens així, xo he de pendre alguna decisió i ja sabeu q a mi no m'agrafa gens....
Si almenys pogues abocar-me a le meva afició i deixar el cervellet q treballes x aquesta afició, com temps enrrera, seria fantàstic...xo no!!!
És com si hagues un vel blanc, transparent, suau, xo q no em deixa arribar ni a connectar amb els meus pensaments, imatges q veig, x tant no hi ha inspiració. Hi haurem de currar també amb això!!!!
Altres feines són més xungues, deu!!
foto: Monica, dsd l'Argentina, xula eh! em va molar, li he agagat "prestada".. Gràces Mònicaaaaaa!!!
Però abans era un brollador i ara sembla q s'hagi assecat... i el trobo a faltar, m'ajudava a evadir-me de dies com el d'avui...grisosos...xo és qüestió de plantar-els-hi cara i tara endavant!
Autora: Marta Masaoms, anell plata embellida ,or groc i robí engastat
Les obres q he penjat avui m'agraden especialment, els anells de masaoms i els q ja heu viste en altres ocasions d'en Philipp Sajet, són execepcionals...innovadores, agressives, xo alhora transmete una grau de bellesa elevat, i juguen constantment amb el concepte de l'equilibri.
Les obres q he penjat avui m'agraden especialment, els anells de masaoms i els q ja heu viste en altres ocasions d'en Philipp Sajet, són execepcionals...innovadores, agressives, xo alhora transmete una grau de bellesa elevat, i juguen constantment amb el concepte de l'equilibri.
(penso q és el q ens falta a nosaltres actualment...).
Jo aniré empaitant x les cantonades la meva inspiració fins q la trobi...i llavors ja la tencaré a casa i d'alla sortira de tant en tant a pendre l'aire i poc mes....no ho crec, no soc pas tan dolenta!
El que si q m'agradira i és un defecte x part meva, és que passa el temps i vull q també passin coses, xo bones eh!!! potser demano massa, no, el que és que demano anar massa depressa, i també ho demano als del meu voltant, fet q fa q surtin fugint, ho entenc!!!!!! xo aquesta lliço crec q la tinc ben apresa, almenys la teoria, ara estic amb les pràticques: només em fa falta una megadosi d'autoestima, NOMÉS, jejeje!!!! x posar-ho a la pràctica...xo rés, he fet coses molt difícils, segur q d'aquesta també me'n surto...
Només vull :
Molts, molts, dels q m'estimen. Ei!! ,jo els hi tornaré tots sortides de sol en bona companyi i cels blaus... amb una misikta de fons q només senti jo....i...!
Bé m'acomiado, tinc son...quan arribi al llit s'haurà sfumat...segur...sempre em queda l'ipod...! o compta ovelletes....ja veurem
Un petonàs als q ens visiteu!
anna
:)))
5 comentaris:
Anna, pensa que després d'un dia gris en ve un de rosat, passa sempre, no et desanimis.
Entenc que estiguis cansada dels alts i baixos i comencis a tenir pressa perquè els alts siguin mes que els baixos, però quan mes ho esperis mes llarg se't farà! Una analogia que pot funcionar es per exemple el microones... t'ha passat mai d'escalfar la llet queda'n-te palplantada davant i que aquell minut fos etern, però en canvi el mateix minut, mentre aprofites per fer altres coses, no et dona temps de res que la llet ja bull i vessa?? Doncs una mica ve a ser això...en la vida i en l'art (aquest últim encara mes, creu-me, a casa he viscut amb artistes sempre i les sequeres son espectaculars).
No esperis tant, no busquis tant, deixa fer a la vida però sense adormir-te davant mirant com va voltant...fes altres coses amb calma i a poc a poc, ja veuràs com tot s'encarrila, segur!
I escolta...ahir (no sé si pel vent o per que) va ser un dia grisós per força gent...mal de muchos consuelo de tontos però, que cony, consuelo al cap i a la fi!
M'encanta la foto de Kioto.
Petonets.
NO ET PUC DIR RES MÉS SINO Q ETS UN SOL, UN SOLETE!!!!!!
UN PETONÀS!
annna
:))))
TENS TAAAANTA RAÓ! va bé q t'ho recordin de tant en tan i tan ben explikt!!!!!!!
a veure, tanca els ulls, obre els braços, notes, si o que? sóc jo que t'abraço!!!! i un altre! espera que no he acabat, un altre i un altre i un altre... les meves abraçades són sense interessos, són gratis, no pregunten, no esperen, simplement són això, abraçadeeeeees!!!!
Qui negui que no li agrada que li comentin els seus escrits, diu mentides! a que si? siiiiii.
Fins aviat.
Hola, Anna1, sóc l'anònim Tomàs Arias, afegit fa quatre dies, que no pot evitar d'enviar uns aplaudiments a l'Anna2, una dona que és capaç de dir-te coses com ara:
"No esperis tant, no busquis tant, deixa fer a la vida però sense adormir-te davant mirant com va voltant..."
És clar que t'imagines, Anna1, el valor de l'amistat que t'uneix a l'Anna2, però jo, que en tot això ni entro ni surto, et diré que tenir algú proper capaç de dir-te coses així és, en qualsevol cas, privilegi de pocs.
Així que no deixis de seguir els seus consells al peu de la lletra, ni de felicitar-li els aniversaris, ni d'enviar-li ampolles de vi i xocolata tot sovint, perquè és el que faria jo si tingués una amiga tant brillant com l'Anna2, paraula.
Res, desitjo que la teva esquena deixi de torturar-te i que et torni la inspiració, artista! i recuperis la teva força habitual per fer que l'humor dels teus dies no despengui del color del cel.
admiracions incondicionals.
Tomàs
PD. he acabat el postgrau, m'han posat un notable. són bona gent.
Estimat Anìnom Tomàs, la preuada amistad de l'Anna,no fa res més q recordar-me el què ja sé, ella sempre em renya xq diu q ella no fa res més q sino recordar-me coses q jo ja sé...jo li afageixo q si, xo q amb una mik d'ajuda i de la sana és més fàcil tot plegat, i el que ha passat és que s'ha ajuntat un conjunt de factors i un "cop de puny meu damunt la taula del meu interior" x dir prou i continuar endavant xo bé, tot i q he fet neteja de força coses i persones q no m'interessaven o bé senzillament en aquest moment no em convenien, i com que no han fet res per continuar al meu entorn ha quedat clar que tampoc jo era important per elles i aixi no gastem energia que necessitem per nosaltres, això tb m'ho ha recordat l'Anna2,entre altres coses, força coses, és molt pràctica, molt!!!! i lo bo és que ho ha vist en complir els 40, i ha fet una feinada impressionat!!!!!!això si: té un entorn d'amic envejable!
Quin, rollo Tomas...sorry, xo trobo a faltar parlar amb tu, tot i q no ens entenguem...xo tot i aixó ho trobo a faltar i m'alegro molt del teu notable del postgrau, tb m'agradaria llegir-lo, feminisme.....els ismes son interessasn, no m'agraden xo son interessants, bé prou!!!
Gracies x la visita al blog, tot i q mai acabisi dien cap cosa maca finalment,jejejeje!m'alegra!!!!
Espero q vagi tot molt bé!
una abraçada!
annna:)))
Publica un comentari a l'entrada