TÉ TOTA LA RAÓ! ARA, ÉS DIFÍCIL....

a la foto voladors a la duna de Pyla ( França )

.

.
Llegim un momentet:

"No nos atrevemos a muchas cosas porque son difíciles,
pero son difíciles porque no nos atrevemos a hacerlas. "

Lucio Anneo Séneca


Avui:

Nois així comencem avui: filosòfics... xo una veritat com un temple!!!, no, com una catedral!
Almenys per mi, sóc una cagadubtes... q ara blanc, q ara negre, q ara gris...fins que m'emprenyo amb mi i dic s'ha acabat blanc, o negre!!!! i punt!
Ara he decidir unes quantes coses, xo hi han lligams, per diferents bandes, i coses oficials q no puc deixar penjades així com així, m'enteneu no? burrocràcia i demés...
Llavors, una cosa va lligada amb l'altra si marxo molt temps seguit xq vull una casa aki, per anar pagant lloguer?

Si em quedo, a Berga no, segur...fora será lluny...i he de trobar un incentiu, q és la joieria, ja he mirat als llocs on puc anar si hi han escoles, si que n'hi han, molt bé, molt bé!! això ja mola!!!

També estic molt interessada i fa dos o tres anys en un curs de personalshopper...ja se, ja se....em direu baja mariconada!!!!!!!!!!! Doncs no, xq alhora de fer aquesta feina no em costa gens, les meves coleguilles abans d'un "evento" per simple que sigui passen per casa a "passar revista".
Em direu, primer s'hauria de veure com va vestida ella!!!!!...si, xo es dona el cas que on visc i el que faig no ho requireix, ni jo gaudiria d'anar vestida com a mi realment m'agradaria...

Imagineu-me un matí a espais amb talons de pam, pantalons pitillo, camisa estampada i americana de pell...que??? Riure, xo riure, riure, .... eh?

El Gran VALENTINO, il CAVALIERI
.
I com que Berga, tot i que vulgui semblar una ciutat no deixar de ser un poble que ha crescut, els carrers són altament perlillosos per jugar-te el pelleju anant amb sabates de disseny altament d'ultra-moda!!!!!

Així, que des q vaig entrar a "cal mosso" la meva vestimenta es va adaptar a la dels meus estimats: alguns,i odiats altres companys, en pantalons cargo, camises , samarretes i jaqueta de pell, igualet q els meus companys d'unitat (és clar, per no desentonar.....).
No podies anar amb sabatetes de taló, pantalons de marca, últim model, i americana, xq així vaig acabar jo escorcollant una cort de vaques, buscant una .....deixem-nos d'històries, és pura anècdota per aquest moment! ARA!!.
Ah! oblidaba la motxil.la per portar tot el material bèlic que no vaig haver de fer servir mai, gràcies a dèu, sino m'obren un expedient q em cau el poc pèl q llavors portava!!!! ja que estava a investigació. I una muda, xq si que sabies on començaves a treballar xo mai sabies on acavabes, quan, com i amb qui... una odisea, de conte!!! ARA!!
En resum segons comentaris de mes germanes: vestida com els nens, feta una pòtula!!!!!!! en avís pels sopars que celebrabem de tant en tant, jo crec q estaven acollonides fins que em veien baixar del cotxe.

Llavors respiraven tranquiles....je je je je ....



Jo, després de la transformació post-mmee, i la veritat és q no n'he trobat cap full-equip, m'he de posar les piles!!
.
Avui si que m'he n'he anat "els cerros de Ubeda" que diuen, xo ha anat així". És diumenge i els diumenges ja se sap, poca cosa, atapeïda i tranquila i si pot ser sense massa soroll. I parlant de soroll, i del que no et deixa dormir: Amb això vull dir els paramotors que t'esguerren l'únic dia que pots dormir a la setmana, aki a casa meva....ja que la resta sembla un polígon industrial camuflat en un barri tranquil i de tranquil re de re d re d re....al contrari!!!!!
traylers, carregant i descarregant, amb la música corresponent a cada conductor i la seva edat: rap, hip-hop, rock català de 3a regional, nens amb pistoletes de balins, galls descontrolats horariament, gosset que juga amb perol d'alumini tota la nit, porquets, trujes, ànecs i demès...i lo fort és que dec ser jo la única que ho sent xq ningú més es queixa o ningú més té pebrots de dir res????
.
Vaaaaa...........RELAX:

Ingrid Bellman: spring's here, now!
.
Ara suposo que ja he retornat al títol del post; la raó: hem de fer les coses, tot i que ens resultin difícils, les hem de fer i en això entra DECIDIR, m'enteneu oi????? i jo ara he de decidir moltes coses, tot i que m'hagi passat quasibé de tot fins ara fa poc, hi m'hagi costat molt i molt, i sigui dur, ho ha estat dur...xo serà una rera l'altra, poc a poc i valorant tots els pros i contres i intentant ser el més objectiva possible! i valenta possible, q ho sóc, xo està amagadet....
.
Quasibé res, DECIDIR, buaaaaaaaaa!!!!!
.
Cal que quedi clar que no estic en un punt de: que faig, que vull, que necessito, on vaig, pujo, baixo???....ja no.... ja ha passat!!!!

Fins aviat macos!


annna:)

.