D'AKI CAP ALLÀ, I AIXÍ UN MUNT D'ANYS...

Cel, cel, cel des de casa....

Si, si...quants? doncs uns quinze o setze ja... vivint tres, quatre o cinc anys en cada lloc, en cada poble, Ripoll, Roses, Girona, Llançà, Figueres, Cadaqués...on més...deixeu-m'he pensar...a Girona altra vegada, i llavors de dret a La Seu d'Urgell, quin flash i que durillo al principi...després a Bellver de Cerdanya, per no fer el canvi a pagés lleidatà tan dur i poc acceptat pels conciutadans, al final torno a La Seu d'Urgell, uns cinc o sis anys...al final amb amics i tot, entre els "bons" i els "dolents" q es diu aviat això, q els comentin lo mateix als q hi ha ara x allà...!!!

Girona, temps de les flors

Us estic parlant només de l'època de mosso, ens tenien que pagar per kilòmetres, xq tot i vivint en aquets llocs, arribavem al mati i agafaben e cotxe i a córrer, Vielha, Tremp, Igualdad, Vic, Manresa, BArcelona, Sabadell...i dels que m'oblido nois...sembla mentida, no és broma lo de cobrar per kilometres fets...quin irnonia staria forrada, xq com que no era la més estimada del cos sempre acabava a la quinta òstia amb el cas més rocambolesc i kafkià que us pogueu imaginar...déu quan hi penso!!!!

Jo sempre duia una bossa amb dues mudes de roba al cotxe, xq no sabia mai on dormiria, això ja quan treballaba en un grup més especialitzat, eh i molt, xq es passava el dia fent hores i hores i més hores tot plegat x mariconades....si tenim en comte els resulatats obtinguts amb els recursos dedicats! Per aqt motiu em poden fulminar, ja us dic q sóc, era i seré l'ovella negre, això si alhora de currar, l'Anna la primera....quines coses té la vida eh!!!!

Òndia com he vingut a parlar d'això, si per mi és tema totalment tabú, fins fa quatre dies, incapaç d'afrontar-ho sense que se'm recargoles l'estòmac i em vinguessin arcades...??? comença ser hora? no ho crec, no estic preparada encara, segur!!!

CHillida, LeKu o El Peine de los Vientos o el q vulgueu és tot fantàstic...

El cas només és que estic enmig d'un altra trasllat, tònica general a la meva santa vida: tenia q haver comprat una California (com tots esl que etant sempre viatjant per aqts monts de déu) sortint de l'Escola i m'hagués estalviat moltes coses, ja m'ho van dir, ja!!!!

Ara, me'n vaig d'un lloc rústic, barriada, relativament tranquil, xo en el fons gens, galls q canten fora d'hora, nens amb escopetes que t'empaiten a tu, als gats, als gossos, camions a totes hores que entren i surten dels garatgos de sota casa, els veïns que tenen el barri com a casa seua, tot i que a mi m'han tractat bé, xo ni serveis, ni botigues, ni diari, ni llet, ni pa, ni cap mena de res...dissabtes els paramotors dels colll... alhora bona q podies dormir: mati i migdiada...i, la casa de pagès camuflada amb porcs, ànecs, gallines, galls, i demès amb els consequent aldarull, voslatres us imagineu??????? i la oloreta ...ecssss

al final m'he rendit: x a tot cotxe, per tot has d'agafar el cotxe i fer els km. fins a Berga o Avià: me n'he cansat, i m'he trobat sola.

Menorca, crec q una platja de guiris feia d'acompanyant....xo fantàstica igualment,

Ara seré al centre, tb soroll, xo ja hi vinc preparda i entrenada, el diari, la llet, les suquet de taronja, la botiga, el viedo, el parc,molt a prop el gimnàs, gent, cinema, i penso quan tardaré a trobar l'inconvenient de torn??? no n'hi vull trobar, cap, tindre ma germanes a la vora, i em sento molt més acompanyada, i amics també, més reconfortada, ens fem grans, eh, je je je!!!!

Això si, renúncio a unes vistes de....impreeeeeeessssionants a una vista d'un carrer! TOT TÉ UN PREU EN AQTA VIDA....la qüetió és saber si et compensa i ja està!

A mi si, xq si sortia a la terrassa servia de blanc als nens del barri amb les seves maleides escopetes...aixi què, sé q algun dia ho trobaré a faltar, doncs llavors agafaré el cotexe i me n'aniré a la segon a passar una tarda i gaudir-la de veritat!.

SÓC NÒMADA AMICS, FINS QUE ES DEMOSTRI EL CONTRARI , SÓC NÒMADA O FINS QUE ALGO O ALGÚ EM LLIGUI O EM TROBI LES ARRELS QUE FA TEMPS QUE BUSCO!

Bona nit friends, als sportmans molta canya per continuar amb els vostres hard trainers, als manetes, molta imaginació per continuar amb els treballs que feu, als que sou com jo....molta paciència,molta i als que sou millor felicitats!

una musik d'en Jamiroquai, Virtual Insanity, q m'agrada molt:

Bonanit i una abraçada a tots/ i totes les que passeu per aki!

Gràcies i una megabraçada!

annna:)xD

.