PASSAT NADAL

Sempre esperem Nadal... o no!
Jo no! i vaig parlant amb gent i tothom em diu el mateix.

He de dir que té el seu encant, almenys per mi perquè tinc dos nebodets meravellosos i m'ho fan passar molt bé! Em fan disfrutar molt, perquè fan vacances de cole i passo molt temps amb ells i ens ho passem bomba!
També perquè jo faig vacances de classe... i s'agraeix, després d'haver det tots els exàmens.

Un cop ha passat Nadal arriba el meu moment: marxoso uns dies fora, de viatge.

Aquest any vaig triar Dublín, si us he de ser sincera no va ser per cap motiu en concret. No m'atrauen massa els típics llocs de calor i caipirinhas, amb tumbones a la platja tot el dia i el braçalet de tot inclòs.

Per tant trio llocs més aviat fresquets i amb moltes coses per fer i veure tinc la sort de tenir amics escampats per tot arreu i d'aquesta manera els vaig a fer una visiteta.

El Cap d'Any el passaré a Dublín i espero que tots vosaltres el disfruteu molt i que l'Any Nou sigui molt generós i porti salut i feina, joia i prosperitat per tothom.

Bon Any Nou 2013.

Fins la propera mirada.

annna :)

DIFERENT

Per moltes circumstàncies i variades la meva vida ha estat força moguda.

Des de molt petita que no he viscut, com es podria dir... de manera "normal".

Com no li toca a una personeta de curta edat. I així he continuat amb els anys.

No vivia com la resta de companys i companyes que tenia. Ells i elles portaven vides d'acord amb la seva edat i això els feia "normals" a ells i "diferent" a mi.

Jo treballava de molt jove i amb moltes responsabilitats, responsabilitas de persona gran i no tenia temps de pensar en coses de la gent jove... coses per mi sense importancia en aquell moment.

Els compromisos em mantenien l'atenció a un nivell de resposabilitat molt alt i això feia que no em permetes masses llicencies lúdiques, no tenia temps i moltes vegades tampoc ganes.

Els meus "companys" de feina eren persones grans d'edat, i jo podria ser la seva filla, amb la qual cosa en ocasions m'era molt difícil guanyar-me el seu respecte.

Navegava entre dos móns i m'adonava que en realitat no pertanyia a cap dels dos perquè no encaixava en cap. En el de la gent de la meva edat no hi tenia cabuda perquè els seus problemes no tenien res a veure amb la vida que portava jo en aquells moments i en el de la gent amb qui em relacionava tampoc perquè eren molt més grans que jo i ja tenien la seva vida quasibé viscuda i eren anys llums d'on jo em trobava.

Així van passar anys, experiències, feines i companys.

Vaig pensar que era diferent. Que pagava un preu molt alt per haver començat a "viure" tant aviat, tampoc m'ho van demanar, no ho considava just. Potser m'hagues estimat més anar al ritme que va tothom, sense alteracions i fent cada cosa al seu temps, tenint el recolçament dels teus pares i que jo no vaig tenir. Però ho miro amb perspectiva i ho he guanyat amb experiencia i vivencies que és un valor molt alt.

En resum que al llarg dels anys he estat navegant per un riu entremig de dues riberes, fent parades ambdos costats per poder collir aquí i allà vivències amb les quals formar un món estable per poder arribar a un llac amb aigües tranquiles on poder navegar i veure sortir el sol des d'una illa i un bon port.

Fins la propera mirada;

annna :*

CONTE

Dos amics viatjaven pel desert i van començar a discutir.


Tan fort discutiren que, en un moment determinat, un d’ells, ofès, li va clavar una bufetada a l’altre.

En aquell moment, i sense dir res, el que havia rebut la bufetada va escriure a la sorra:

“Avui, el meu millor amic m’ha clavat una bufetada”.



Van continuar caminant molta estona sense dir-se res. Finalment, van arribar a un oasi ple d’arbres, fruites per menjar i, el més important, aigua.

El que havia estat bufetejat s’hi tirà de cap sense adonar-se que el llac era més fons del que s’imaginava, no sabia nedar i va començar a ofegar-se.

El seu amic, només veure’l, s’hi tirà de cap sense pensar-s’ho dues vegades i el va salvar. L’amic que havia estat salvat, quan es va recuperar, amb una navalla, va gravar en una roca:

“Avui, el meu millor amic m’ha salvat la vida”.



Intrigat, l’amic li va preguntar:

- Per què, quan t’he bufetejat, ho has escrit a la sorra i, ara, ho escrius en una roca?

Somrient, l’altre li va contestar:

- Quan un amic ens ofèn, hem d’escriure el record a la sorra perquè el vent se l’endugui i puguem perdonar ràpidament. Però quan un amic es juga la vida per nosaltres, ens recolza, o ens dóna ales, hem de gravar el record a la pedra de la memòria, al cor, on cap vent del món no pugui esborrar-lo.



Conte popular àrab
Font: Història d’una amistat… (popular àrab)

Sophia Blasco Castell, assessora i coach personal.

Fins la propera mirada,

annna :*

DETOX

Aquesta paraula la utilitzem en el món de la bellesa, potser és on més la sentim.
Però no n'és exclusiva.
A mi m'agrada... desintoxicar!
Per continuar... netejar!
Per crèixer.
Per evolucionar.
Per caminar endavant.
Per renèixer.
Per aprendre dels errors.
Per respirar a fons.
Per un demà mes nítid.

Detox.

Fins la propera mirada,

sigueu feliços -:)

annna

FLUIXET AL COR

Mentre ho sento intento pensar.
Intento pensar mentre ho sento.
El cor em diu coses.
Les coses que diu fan mal.
Mentre ho sento intento pensar.
Ho intento mentre penso.
El cor em diu coses.
Les coses que em diu parlen fluix.
Mentre espero sentir el cor
Intento pensar.
Per crèixer i volar.


Fins la propera mirada,

Sigueu feliços -:)

annna

RECORDS

Repeteixen.

Hi són.

Tornen.

Hi són.

Em venen.

Hi són.

Del passat.

Hi són.

No marxen.

Hi són

Viscuts.

Hi són.

Dia rera dia.

Hi són.

Amb aura.

Hi són.

Amb color.

Hi són.

Amb cos.

Hi són.

Cada dia.

Hi són.

Presents

Ara... la Lisa Hannigan acompanyada de Joe Henry fent un duet esplèndit. The Portland Sessions.




Fins la propera mirada,

annna :*

MIRALL

Passa un dia, passa una setmana, passa un mes.

Passa un any i així pot passar molt temps.

I mentre passa el temps nosaltres anem deixant enrrera parts de la nostra vida. Del nostre ser i de la nostra persona. De la nostra manera de fer i sentir.

Sobre tot, sentir.

I així, deixant passar el temps i deixant passar hores de "sentir" a la nostra pell, anem vivint.
A vegades vivim tant ràpid que ens oblidem de sentir a fons, en primera persona, tal com cal.
Ens passa l'estona i nosaltres mantenim la nostra vida ocupada en milers de coses, procurem tenir-la sempre entretinguda i alerta.

Que ens passaria si en algun moment paressim i ens miressim al mirall, algun moment que no fessim res: aturar el rellotge i escoltar-nos el sentir?

Que ens diria el mirall?

Potser és per por a la resposta que no som capaços d'estar a soles amb nosaltres, mirant-nos de cara a cara.

`

Està clar que som lliures de viure com vulguem i triar la manera que més ens agradi... si ens ompla de veritat.

Jo amb els anys ho he après, no cal fugir o amagar-te darrera una pantalla de hiper-activitat per fugir d'una realitat que no t'acava de convèncer. És millor enfrontar-te a la teva realitat i entre tu i ella fer les paus de la manera més escaient.

Però està clar, la teoria és molt fàcil. Alhora de la veritat tot és diferent...!

Fins la propera mirada,

annna :*

GRÀCIES

He perdut una persona propera a mi.
Feia molt temps que estava malalta.
Ha lluitat, molt, contra totes les circumstàncies i fins l'últim alè.
Ha estat, sempre, positiva enfront la cruel realitat que l'encarava cada dia.
Mai, mai va dir ni una sola paraula de queixa, de protesta, de desconsol davant la situació desencoratjadora e injusta que vivia dia a dia.
Sempre tenia una paraula d'ànim i suport per tu quan estaves amb ella, que ja és curiós sent ella la malalta!
Sempre et regalava un somriure sincer i optimista en veure't.
Mai va deixar de lluitar per viure un dia més, un minut més. Fins l'últim segon ha mantingut la guàrdia enfront la seva guerra particular a la malaltia que tant temps l'ha maltractat.
S'ha apagat la seva llum i el seu somriure. La seva generositat i el seu optimisme.
Només em queda dir gràcies pel temps que ens ha regalat.
Per els que més l'estimen deixa un buit molt gran omplert de dolor que cargola l'estómac i et fa sentir abandonat. Només queda esperar que el temps endolceixi aquest dolor i arribis a acostumar-te a conviure-hi.

Només gràcies pel teu somriue.


Fins la propera mirada,

annna :*

HARD

Un dia corrent, el dia d'avui.

En surt un de tant en tant, costen de passar.

Un dia pesat. Un dia d'aquells que no són simpàtics.

Avui matí, amb el cafè amb llet a les mans, ha sonat el mòbil... he començat a entreveure que sería un dia difícil.

La trucada no feia preveure res del contrari.

Els pesats de Telefonica intentant fer-me canviar de companyia. Insistents.

A mig matí m'arriba un sms, si! allò que ara ja quasibé ha deixat d'existir, era la meva companyia d'assegurances, em comunicava que m'havien sancionat amb una multa de ràdar per un import de 300 euros, 150 si pagava ja i dos puntets de no res del carnet de conduïr.

Mentre estava dinant, toca el timbre, i era el senyor carter amb una notificació del jutjat sense cap mena d'informació que em pogués clarificar de quin assumpte es tractava... i jo ho desconec a hores d'ara.

Aquest tema queda pendent per demà, a veure si al Jutjat m'ho aclareixen, que ja em fa por i tot anar a aquell edifici tant lluent i bonic, però el funcionament és el de sempre...

Esperem que sigui una citació a un judici, retrassat, de la meva antiga feina...

La tarda ha estat més tranquil.la, sobretot perquè l'he passat tancada a classe i el tema no dona per més.

Ah, potser si que ha donat per més... estava vadant i resulta que estaven triant delegats de classe. El tema a mi no m'interessava gens ni mica i com a mi, em sembla que molts dels meus companys.

La profe ha arribat a la conclusió que el millor sistema de triar-lo era agafar la persona que coïncidia amb el dia d'avui, cinc, a la llista d'alumnes. I a què no sabeu qui era aquesta?? Doncs jo!! He baixat de la lluna de cop!
Més tard m'he assabentat que la profe ja havia fet alguna gestió... sospitós tot plegat!!

Aquí me les veig, delegada de classe. Em fa riure i tot, jo que era el terror dels delegats de classe quan era jove...

Cal veure-ho per la part positiva i és que serà una altra experiència nova a viure i és d'això del que es tracta sempre.

Ara ja sóc a casa. M'he preparat una infusió de roiboos boníssima. Tinc posada música que m'agrada, lo següent serà un bany relaxant.

D'aquesta manera intento canviar el tarannà del dia que he tingut cap a un final més plaent i agradable perquè quan penso amb els cent-cinquanta euros que m'acaben de cascar em ve una mala llet...!!!!!

Fins la propera mirada, sigueu feliços

annna:*

COLORS DE TARDOR

Per un camí. De colors de tardor. Sense mirar enrrera. Olor de colors.


I per acompanyar el pas...

FEELing

Em recorre la pell, no sempre em passa.

algun dia,  potser...

si estic de sort, ho sento.

Em puja per l'esquena i marca una ruta freda.

Em fa venir un calfred i una sensació de vèrtig.

Neguitosa i agradable a la vegada. Dualitat.

Quan m'apassiono per una cosa.

Quan veig quelcom que em fulmina.

Quan noto palpitar el meu cor. Ràpid. Accelerat.

Sento.

Escolto. Oloro. Visc. Comparteixo. Respiro. Parlo... Existeixo.

Sento.

Fins la propera mirada,

annna -:)

PERSONAL

Imatge: Margarida Graset.

Fa dies que penso que he d'escriure alguna coseta. Volia que fos alguna cosa personal, tot i que fa molt i molt temps que no penjo posts purament personals. Vull dir, abocant el meu cor i el meu esperit alhora d'escriure.

I és que he estat llegint algun post antic i eren realment sincers i genuïns Sortien directament del cor.

Ara sóc més pudorosa, amb el temps m'he tornat més vergonyosa alhora d'expressar els meus sentiments i estats d'ànim.

I tot això ve a què avui s'han donat varies circumstàncies que han fet que el dia anés perdent la llum màgica d'un matí de tardor.

He anat passant d'un to vital molt actiu i dinàmic i funny a un estat de preocupació, com de tristor, decebuda i sorpresa... totes aquestes emocions juntes, que ja es dir!

I tot perquè no tots coincidim en els moments up o down i això fa que per moments no connectem i sembla que parlem idiomes diferents. Podem estar parlant d'un mateix tema i no saber- ho. Sinó pares un segon a escoltar s'acaba... bufff!

O també, que a vegades tu expliques una cosa sense cap mena de mal rollo i el que ho rep s'ho agafa pel canto i es crea mal feeling sense cap necessitat.

Hi ha dies que sembla que aquests fenòmens catastròfics s'ajunten i van caient l'un rera l'altra i acabes pensant que ets un ser antisocial e incapaç de relacionar-te amb els altre

Però la realitat és que tots tenim un mal dia, tots passem una mala estona, jo tinc un mal moment, estic contenta, estic trista, emocionada, decepcionada i comparteixo tots aquests sentiments amb els altres, això fa que un dia no sigui mai igual a un altra i aquí està la gracia de la qüestió. Una vida intensa, interessant, plena i en constant evolució.

Fins la propera mirada,

annna -:)

CANVI

Durant l'any les estacions van canviant, l'una rera l'altra. Ens van oferint diferentes postals d'un mateix paissatge, que va variant de llum, de color, d'olor...

Fan que un camp que uns dies pot ser ven verd, al cap de poc es tot de color groc, o marró... o...

un bosc que és de tonalitats verdes amb una setmana pot ser tot de colors vermellosos i groguencs que el fa preciós. I uns arbres carregats de fulles quan passa una ventada es quedin despullats.

Tots aquests canvis ens afecten a nosaltres, a mi.

A la primavera que és quan tot reviu, i tothom està content, suposadament, a mi em ve un neguit i una angúnia que em corpren, m'angoixa i em fa sentir ansiosa.

Mai li he trobat el sentit. Tampoc he sabut trobar-li una raò justificada a tanta angoixa vital. Potser és perquè arriba l'estiu i a mi la calor no m'agrada, em fa sentir cansada i em molesta per fer algunes activitats que a l'hivern em venen més de gust fer, sense calor.

I amb tot això, sóc el bitxo raro de la parada... tothom o quasibé tothom prefereix la primavara i l'estiu a la tardor i l'hivern, o així m'ho fan saber constantment!

A l'arribada de la tardor, em tranquilitzo, ja sé que el dia ja no té tantes hores de llum i que ja refresca i és amb això que jo sóc més feliç.

A l'hivern he de veure-me-les amb el fred i la calefacció, però és clar que no es pot tenir mai tot, seria fantàstic viure en una eterna primavera però ja fa uns anys que per problemes d'incosciencia humana patim un canvi climàtic i està desapareixent la primavera i la tardor així que ens queden un dur hivern i un dur estiu pel nostre mal cap!

El meu organisme i la meva ment no deuen estar preparats per l'estiu, i se senten millor a la tardor i la primavera, jo em sento millor quan acaba l'estiu i comencen a caure les fulles dels arbres, és un descans, un relax, penso: buff, ja ha arribat, que bé! Ja et pots relaxar.

La tardor és la meva estació.

Fins la propera mirada.

annna -:)

GELAT

En la seva forma més simple, el gelat o la grema gelada és un postre congelat fet de llet, nata o natilles combinades amb saboritzants, edulcorants i sucre. En general els productes utilitzats en la seva elaboració són: sucre, edulcorants, nata de llet, ou, fruites, xocolata, fruits secs, iogurt, aigua mineral i estabilitzants.

Li van donar el nom de sharbets, que significa beguda, d'on prove la paraula sorbet, emprada avui en dia.

Va ser Marco Polo qui va introduir a Europa les fórmules apreses en els seus viatges per la preparació de gelats, i durant molt temps, pels pocs mitjans de que es disposava van ser menjars de reis.

A aquests primers gelats d'aigua els van seguir els de llet, que van començar a popularitar-se quan el 1660 el italià Procopio va obrir a Paris el Café Procope.

El gelat no només satisfà tots els nostres sentits sinó que també és una bona font de vitamines, minerals, carbohidrats, proteïnes, fibra i lípids.

Deliciós i refrescant, el gelat és un plaer que ens fascina a tots. Menjar-lo és una experiència de la que disfrutem al màxim, però més a més ens aporta una gran quantitat de nutrients i és part d'una alimentació correcta.

Conté ingredients com llet, fruita, nous, xocolata i hi ha diferents tipus de gelat: gelat de crema, de gel, de llet, de iogurt...

En el procés antic d'elaboració es feia una barreja de llet, sucre, nata i algún estabilitzant. Aquesta barreja es congelava, agitant-la durant el procés per prevenir la formació de grans cristalls de gel. Tradicionalment, al temperatura es reudeix ubican la barreja en un recipient, que es submergit en una barreja frigorífica de gel molt i sal. La sal disminueix la temperatura de fusió del gel, absorbint així una major quatitat de calor alliberat per la crema, gelant-la durant el procés.

El 1913 es va inventar la primera màquina continua de fer gelats als Palacios del Mantecado.

Fins la propera mirada,

annna :*

PASSIÓ

El passat dia 31 de juliol, a la nit vaig anar a un concert.

Feia molt temps que tenia l'entrada, per cert molt cara!

El que jo no m'esperava era els nervis que em van anar venint a mida que s'acostava el dia del concert...

Ja havia anat a d'altres, i d'artistes que m'agraden moltíssim, però aquest en concret era la primera vegada que el veia: en Ben Harper.

L'adoro. M'encanta. La seva música em transporta a un estat de benestar proper al nirvana.

Em direu que sóc una exagerada, però les tres hores que va durar el concert van ser sublims.

El tio va estar magnífic. Al principi em vaig espantar una mica perquè anava molt de seriós i professional, però es va anar escalfant i ho va donar tot!

Ens va fer flipar a tots i vam acabar als seus peus; literalment!

Va haver moltes anècdotes... va fer broma sobre el seu nom. Podiem dir-li Benito! això va exaltar encara més els ànims del públic que va estar intercanviant frases en anglès amb ell, tot i que ell demanava que li parlèssim en espanyol, que havia d'apendre espanyol.

Va començar amb Feel love i Happy in the sun, molt seriós... segueix amb Burn to shine i Don't give up molt més animat i ja més escalfat!

Suzie blue va servir perquè la banda fes els seus solos i Atlantic city per homenatjar a Bruce Springsteen.

Diamonds va seguir la última tanda, per acabar amb Forever una màgica nit de lluna plena
I esperar la propera vegada que el tornem a tenir en concert.

Fins la propera mirada,

annna :*

HIDRATANTS

És tot un món.

Fluïdes. Cremoses. Amb cos. Gels...

Totes amb el mateix objectiu: hidratar-nos el cos.

Si, les cremes o les llets hidratants.

Em direu que a què ve que avui m'hagi inspirat en aquesta bena!

Doncs és que per mi és tot un misteri, és tot un micro-cosmos això de les cremes hidratants pel cos.

Costa tant de trobar la que et va bé...

Una, perquè és massa greixosa. L'altra perquè és massa poc hidratant. El gel perquè no arriba ben bé a fer la funció de crema...i així podriem trobar cinquanta mil excuses fins a trobar la que ens va bé i ens escau.

Jo m'hi he trobat. I m'ha costat lo meu, eh!

Les de super, primer: és clar, són econòmiques, hi ha força quantitat i et duren la tira!

Després les de perfumeria: no tant econòmiques. Creus que són de millor qualitat...ho creus...! Queda en entredit aixó! I no sempre hi ha tanta quantitat en els preciosos envasos on te la venen.

I finalment recorres a les de farmàcia. Gens econòmiques i estàs convençuda que realment et són beneficioses, ja que el lloc on te la venen és una farmàcia!

En resum, que has fet un via-crucis per arribar a un punt, a vegades molt llunyà i amb moltes despeses, on finalment et decideixes per la que tens més a mà i per no donar-hi més voltes, ja que estàs exhausta de tantes provatures.

Fins la propera mirada,

annna :*

ABRAÇADA

Ahir, del fons

Avui, de l'entorn

Una

Una

Abraçada.

Fins la propera mirada,

annna :*

PETITS PLAERS

El luxe actualment, en l'època que ens trobem, està a l'abast de pocs.
Altres, ens limitem a mirar... a somiar...!

Yves Saint Laurent

Beauty blenders

Antique Jewels

Petits plaers a l'abast de tothom...

annna

annna

Però podem trobar qualsevol moment molt especial sense gastar ni un sol euro... llegint un bon llibre que ens ha robat el cor només de llegir el títol, prenent un tè de fruites a l'ombra d'un arbre que fa anys que ens veu crèixer, acompanyts de la nostra música preferida de fons, i amb el sol del capvespre que ja s'amaga. Això és un bon moment! Això és un petit plaer!

Fins la propera,

annna :*

MAGIA

NIT DE SANT JOAN

Oleg Oprisco

De tot l'any sempre recordes unes dates que són més destacades que les altres, Nadal, Setmana Santa, la nit de Reis, el teu aniversari, el primer dia que vas començar a sortir amb el teu noi, el dia que et vas casar, el dia que et vas llicenciar, el dia que vas obrir el teu negoci... i tants!

Per mi un del més marcats esperats és la nit de Sant Joan.

Marca un abans i un després durant l'any. Jo l'espero i com que normalment va molt a prop de Patum o junt estic neguitosa setmanes abans.

Moltes vegades diem que quant poses moltes espectatives en una cosa a vegades no es compleixen... alguna vegada a passat, però sempre val la pena, sempre!

Quan era més jove sempre anava a passar la revetlla a la platja... feiem un sopar per felicitar als Joans, els regalavem un bon ram de flors, modern i espectacular, eclèctic...de disseny. I ells es sorprenien: no entenien que els poguessim regalar un ram de flors a ells, nois!

Foguera per cremat tot lo vell, platga com escenari de l'entrada de l'estiu pletòric que viurem tots, música que ens envolta i ens fa ballar al voltant de la foguera que incinera els vells desitgos, beguda a discreció que eixuga la sed, deshinibició que ajuda a fer-nos confidències i a compartir el moment màgic... tothom està amb tothom i fins i tot alló que no era capaç de dir de dia, a la feina, fent el café, dinant, o en una situació socialment més "endreçada" ara fluiex com l'aigua d'un riu tranquil.

Hi havia ambient fins l'hora de sortir el sol... preciós, amb el mar de fons. La música llavors ja no era sorollosa, era suau, d'ambient, que t'acaronava com la llum i l'aire fresc que et feien companyia en aquell moment màgic del nou dia.

Fins l'any vinent, ens hem desprès dels vells neguits, han cremat a la foguera i hem ballat al voltant.

Ara anem tots a esmorçar i somriure pensant en l'estiu màgic que ens queda per davant.

Fins la propera,

annna :*